L'Esperit Sant parla a l'Església i a través de l'Església comunica als homes en totes les llengües de l'Església universal
Els apòstols van parlar en totes les llengües. Així, certament, Déu volgué llavors manifestar la presència de l'Esperit Sant, de manera que qui l'hagués rebut pogués parlar en totes les llengües. Cal, de fet, comprendre bé, germans molt estimats, que és precisament gràcies a l'Esperit Sant que la caritat de Déu es troba als nostres cors. I com que la caritat havia de reunir l'Església de Déu de totes les parts del món, un sol home, rebent l'Esperit Sant, pogué llavors parlar totes les llengües. Així, ara l'Església, reunida per obra de l'Esperit Sant, expressa la seva unitat en totes les llengües.
Per tant, si algú dirà a un de nosaltres: Has rebut l'Esperit Sant, per què no parles en totes les llengües? Has de respondre: Certament que parlo en totes les llengües, de fet, estic inserit en aquell cos de Crist, és a dir, en l'Església, que parla totes les llengües. Què més volgué significar Déu, en realitat, per mitjà de la presència de l'Esperit Sant, sinó que la seva Església parlaria en totes les llengües?
S'acomplí d'aquesta manera allò que el Senyor havia promès: Ningú no posa vi nou en dolles vells, sinó que es posa vi nou en dolles noves i així ambdós es conserven (cf. Lc 5, 37-38). Per tant, quan es va sentir parlar en totes les llengües, alguns deien amb raó: «Aquests estan embriagats de most» (Act 2, 13). De fet, havien esdevingut dolles noves renovades per la gràcia de la santedat, de manera que, omplertes de vi nou, és a dir, de l'Esperit Sant, parlant totes les llengües, eren fervents, i representaven amb aquell miracle evidentíssim que l'Església esdevindria catòlica per mitjà de les llengües de tots els pobles.
Celebreu, doncs, aquest dia, com a membres de l'únic cos de Crist. De fet, no el celebrareu en va si vosaltres sou allò que celebreu. Si, és a dir, esteu incorporats a aquella Església, que el Senyor omple d'Esperit Sant, estén amb la seva força a tot el món, reconeix com a seva, sent reconeguda per ella.
El Nuvi no ha abandonat la seva Esposa, per tant, ningú no li'n pot donar una altra diferent.
Només a vosaltres, de fet, que esteu formats per la unió de tots els pobles, és a dir, a vosaltres, Església de Crist, cos de Crist, esposa de Crist, l'Apòstol diu: Suporteu-vos els uns als altres amb amor i cerqueu de conservar l'unitat de l'Esperit per mitjà del vincle de la pau (cf. Ef 4, 2). Vegeu que on va manar de suportar-nos mútuament, hi posà l'amor. On va constatar l'esperança de l'unitat, hi mostrà el vincle de la pau.
Aquesta és la casa de Déu, edificada amb pedres vives, en la qual ell es complau a habitar i on els seus ulls no hagin de ser ofesos per cap desgraciada divisió.
Dels «Discursos» d'un autor africà del segle VI
