Els grans no poden estar sense els petits

Caríssims, el camí, en què trobar la salvació, és Jesucrist, sacerdot del nostre sacrifici, defensor i suport de la nostra feblesa.

Per mitjà d'ell podem contemplar l'alçada dels cels, per ell contemplem el rostre puríssim i sublim de Déu, per ell s'han obert els ulls del nostre cor, per ell la nostra ment insensata i ofuscada refloresceix en la llum, per ell el Senyor ha volgut que gaudíssim de la ciència immortal. Ell, que és la irradiació de la glòria de Déu, és tant superior als àngels, com més excel·lent del seu és el nom que ha heretat (cf. Hb 1, 3-4).

Prestem servei, doncs, germans, amb tota diligència sota els seus manaments, sants i perfectes.
Mirem els soldats que militen sota els nostres caps, amb quanta disciplina, docilitat i submissió executen les ordres rebudes. No tots són caps suprem, o comandants de mil, de cent, o de cinquanta soldats i així successivament. Cadascú, però, en el seu rang compleix allò que és ordenat pel rei i pels caps superiors. Els grans no poden estar sense els petits, ni els petits sense els grans. Els uns es troben barrejats amb els altres, d'aquí la utilitat mútua.

Nos serveixi d'exemple el nostre cos. El cap sense els peus no és res, com també els peus sense el cap. Fins i tot les membra més petites del nostre cos són necessàries i útils a tot l'organisme. Fins i tot totes s'acorden i es sotmeten al mateix fi que és la salvació de tot el cos.

Tot allò que som en la totalitat del nostre cos, romanem en Jesucrist. Cadascú sigui sotmès al seu proper, segons el don de gràcia a ell concedit.

El fort s'ocupi del feble, el feble respecti el fort. El ric ajudi el pobre, el pobre lloï Déu perquè li ha concedit que hi hagi qui ve en ajuda de la seva indigència. El savi mostri la seva saviesa no amb les paraules, sinó amb les bones obres. L'humil no doni testimoni de si mateix, sinó deixi que altres testimonin per ell. Qui és cast de cos no se'n gloriï, sinó reconegui el mèrit a aquell que li concedeix el don de la continència.

Considerem, doncs, germans, de quina matèria som fets, qui som i amb quina natura hem entrat al món. Aquell que ens ha creat i modelat va ser ell qui ens va introduir al seu món, fent-nos sortir d'una nit funesta. Va ser ell qui ens va dotar de grans béns abans que néguéssim.
Per tant, havent rebut tot de ell, hem de donar-li gràcies de tot. A ell la glòria pels segles dels segles. Amen.


Sant Climent I, papa