«Quants delectables són les teves tendes! L'ànima meva desitja arribar als aules del Senyor» (Sal 83, 2 volg.), és a dir, en la magnificència de la Jerusalem celestial, que és la ciutat de Déu. Per què, o Senyor, el profeta sospira per arribar als teus aules? Perquè tu ets el Déu de les hostes celestials, el meu rei i el meu Déu. I llavors «Feliç qui habita la teva casa» (Sal 83, 5), la Jerusalem celestial! Com si digués: Qui no desitjaria venir als teus aules, atès que tu ets Déu, és a dir, creador i senyor de les hostes i rei de l'univers? Per això, veritablement feliços són tots aquells que habiten a la teva casa.

Aules i casa aquí són una sola cosa. Quan el salmista diu «feliços», vol fer entendre que gaudeixen d'una felicitat tan gran com se'n pot imaginar. I és clar que per això són feliços, perquè et lloaran amb devoció i amor per tots els segles dels segles (cf. Sal 83, 5), és a dir, en l'eternitat; de fet, no lloarien en l'eternitat, si no fossin feliços en l'eternitat.

Ningú, certament, podria arribar a aquest objectiu amb les seves pròpies forces, fins i tot si té esperança, fe i caritat; però «Feliç qui troba en tu la seva força» (Sal 83, 6) per a l'ascens a la beatitud desitjada pel seu cor. En altres paraules, arribarà a la felicitat només aquell que decideix en el seu cor arribar a la gran meta mitjançant les bones obres. Ell rebrà l'ajuda de la teva gràcia, sense la qual ningú pot presumir d'arribar al cim de la suma alegria.

El mateix Senyor ho diu: «Ningú ha pujat al cel», és a dir, amb les seves pròpies forces, «sinó el Fill de l'home que ha descendit del cel» (Jn 3, 13). Déu ha disposat els graons precisament perquè nosaltres ens trobem al fons de la vall, «a la vall del plor» (Sal 83, 6. 7 volg.), és a dir, en aquesta vida que és misera i plena de llàgrimes per les tribulacions, en comparació amb l'altra vida que és una muntanya plena d'alegria.

Com que el salmista havia dit: «Feliç l'home que troba en tu la seva força», algú podria preguntar: Però Déu ajuda per a l'ascens a la felicitat? Respon que els feliços són ajudats certament per Déu: de fet, el legislador, és a dir, Crist que ens ha donat la llei, dona i donarà contínuament la seva benedicció, és a dir, molts i variats dons de gràcia. Benirà els seus, és a dir, els elevarà a la felicitat. Mitjançant aquesta mateixa benedicció «creix en vigor el seu camí» (Sal 83, 8), perquè en el futur puguin veure a la Sion celestial Crist, Déu dels déus, quan aparegui. Essent ell Déu, deificarà també els seus. Es pot entendre també d'una altra manera: a tots els que formen la Sion apareixerà, en l'esperit, Déu dels déus, és a dir, Déu un i trino, és a dir: amb l'intel·ligència veuran Déu en si, que aquí no poden veure perquè Déu serà tot en tots (cf. 1 Cor 15, 28).

Sant Bru, monjo