El terme de la llei és Crist» (Rm 10, 4). Que ell es digni d'elevar-nos cap a l'esperit encara més del que ens allibera de la lletra de la llei.
En ell es troba tota la perfecció de la llei, perquè el mateix legislador, després d'haver portat a terme tot, va transformar la lletra en esperit, recapitulant-ho tot en si mateix. La llei va ser vivificada per la gràcia i va ser posada al seu servei en una composició harmònica i fecunda. Cadascuna de les dues va conservar les seves característiques sense alteracions ni confusions. No obstant això, la llei, que abans constituïa una càrrega pesant i una tirania, va esdevenir, per obra de Déu, un pes lleuger i una font de llibertat.
D'aquesta manera, ja no som «esclaus dels elements del món» (Gal 4, 3), com diu l'Apostol, ni som oprimits pel jou de la llei, ni presoners de la seva lletra morta.
El misteri del Déu que es fa home, la divinació de l'home assumit pel Verbe, representen la suma dels béns que Crist ens ha donat, la revelació del pla diví i la derrota de tota presumpció d'autosuficiència humana. La venuda de Déu entre els homes, com a llum resplendent i realitat divina clara i visible, és el gran i meravellós don de la salvació que ens va ser atorgat.
La celebració d'avui honra la nativitat de la Mare de Déu. Però el veritable significat i la finalitat d'aquest esdeveniment és l'encarnació del Verbe. En efecte, Maria neix, és amamantada i criada per ser la Mare del Rei dels segles, de Déu.
La beatíssima Verge Maria ens fa gaudir d'un doble benefici: ens eleva al coneixement de la veritat, i ens allibera del domini de la lletra, exemptant-nos del seu servei. De quina manera i amb quina condició? L'ombra de la nit es retira a l'apropament de la llum del dia, i la gràcia ens porta la llibertat en lloc de l'esclavitud de la llei. La festa present és com una pedra de límit entre el Nou i l'Antic Testament. Mostra com als símbols i a les figures succeeix la veritat, i com a la primera aliança succeeix la nova. Tot l'univers, doncs, canti d'alegria, exulti i participi de l'alegria d'aquest dia. Els àngels i els homes s'uneixin per prendre part en la litúrgia d'avui. Junts la celebrin els que viuen a la terra i els que es troben als cels. Això és, en efecte, el dia en què el Creador de l'univers ha construït el seu temple, avui el dia en què, per un projecte meravellós, la criatura esdevé la llar escollida del Creador.
Dels «Discursos» de sant Andreu de Creta, bisbe
En ell es troba tota la perfecció de la llei, perquè el mateix legislador, després d'haver portat a terme tot, va transformar la lletra en esperit, recapitulant-ho tot en si mateix. La llei va ser vivificada per la gràcia i va ser posada al seu servei en una composició harmònica i fecunda. Cadascuna de les dues va conservar les seves característiques sense alteracions ni confusions. No obstant això, la llei, que abans constituïa una càrrega pesant i una tirania, va esdevenir, per obra de Déu, un pes lleuger i una font de llibertat.
D'aquesta manera, ja no som «esclaus dels elements del món» (Gal 4, 3), com diu l'Apostol, ni som oprimits pel jou de la llei, ni presoners de la seva lletra morta.
El misteri del Déu que es fa home, la divinació de l'home assumit pel Verbe, representen la suma dels béns que Crist ens ha donat, la revelació del pla diví i la derrota de tota presumpció d'autosuficiència humana. La venuda de Déu entre els homes, com a llum resplendent i realitat divina clara i visible, és el gran i meravellós don de la salvació que ens va ser atorgat.
La celebració d'avui honra la nativitat de la Mare de Déu. Però el veritable significat i la finalitat d'aquest esdeveniment és l'encarnació del Verbe. En efecte, Maria neix, és amamantada i criada per ser la Mare del Rei dels segles, de Déu.
La beatíssima Verge Maria ens fa gaudir d'un doble benefici: ens eleva al coneixement de la veritat, i ens allibera del domini de la lletra, exemptant-nos del seu servei. De quina manera i amb quina condició? L'ombra de la nit es retira a l'apropament de la llum del dia, i la gràcia ens porta la llibertat en lloc de l'esclavitud de la llei. La festa present és com una pedra de límit entre el Nou i l'Antic Testament. Mostra com als símbols i a les figures succeeix la veritat, i com a la primera aliança succeeix la nova. Tot l'univers, doncs, canti d'alegria, exulti i participi de l'alegria d'aquest dia. Els àngels i els homes s'uneixin per prendre part en la litúrgia d'avui. Junts la celebrin els que viuen a la terra i els que es troben als cels. Això és, en efecte, el dia en què el Creador de l'univers ha construït el seu temple, avui el dia en què, per un projecte meravellós, la criatura esdevé la llar escollida del Creador.
Dels «Discursos» de sant Andreu de Creta, bisbe
