Giovanni Crisostomo, vescovo
Vols conèixer la força de la sang de Crist? Recordem-ne la figura, passant per les pàgines de l'Antic Testament.
Immolau, diu Moisès, un anyell d'un any i amb la seva sang marqueu les portes (cf. Ex 12, 1-14). Què dius, Moisès? Quan mai la sang d'un anyell ha salvat l'home raonable? Certament, sembla respondre, no perquè és sang, sinó perquè és imatge de la sang del Senyor. Molt més que llavors l'enemic passarà sense fer mal si veu als batents no la sang de l'antic símbol, sinó la de la nova realitat, viva i resplendent als llavis dels fidels, a la porta del temple de Crist.
Si vols comprendre encara més profundament la força d'aquesta sang, considera d'on va començar a escórrer i de quina font va brotar. Va ser vessada a la creu i va brotar del costat del Senyor. A Jesús mort i encara penjat a la creu, relata l'evangeli, s'hi va apropar un soldat que li va obrir amb un cop de llança el costat: n'va sortir aigua i sang. L'una símbol del Batisme, l'altra de l'Eucaristia. El soldat va obrir el costat: va desvetllar el temple sagrat, on he descobert un tresor i on tinc l'alegria de trobar riqueses esplèndides. El mateix va passar amb l'Anyell: els jueus van eixamplar la víctima i jo gaudeixo de la salvació, fruit d'aquest sacrifici.
I va sortir del costat sang i aigua (cf. Jn 19, 34). Estimat, no passis massa fàcilment per sobre d'aquest misteri. Encara tinc un altre significat místic per explicar-te. He dit que aquella aigua i aquella sang són símbol del Batisme i de l'Eucaristia. Ara bé, l'Església ha nascut d'aquests dos sacraments, d'aquest bany de regeneració i de renovació en l'Esperit Sant mitjançant el Batisme i l'Eucaristia. I els símbols del Batisme i de l'Eucaristia han sortit del costat. Per tant, és del seu costat que Crist ha format l'Església, com del costat d'Adam va ser formada Eva.
Per això Pau, parlant del primer home, fa servir l'expressió: «Os de les meves ossos, carn de la meva carn» (Gn 2, 23), per indicar-nos el costat del Senyor. De manera semblant a com Déu va formar la dona del costat d'Adam, així Crist ens ha donat l'aigua i la sang del seu costat per formar l'Església. I com el costat d'Adam va ser tocat per Déu durant el son, així Crist ens ha donat la sang i l'aigua durant el son de la seva mort.
Mireu de quina manera Crist s'uneix a si la seva Esposa, mireu amb quin aliment ens nutreix. Per la seva sang naixem, amb la seva sang alimentem la nostra vida. Com la dona nutreix el fill amb el seu llet, així Crist nutreix constantment amb la seva sang aquells que ha regenerat.
De les «Catequesis» de sant Joan Crisostom, bisbe
Immolau, diu Moisès, un anyell d'un any i amb la seva sang marqueu les portes (cf. Ex 12, 1-14). Què dius, Moisès? Quan mai la sang d'un anyell ha salvat l'home raonable? Certament, sembla respondre, no perquè és sang, sinó perquè és imatge de la sang del Senyor. Molt més que llavors l'enemic passarà sense fer mal si veu als batents no la sang de l'antic símbol, sinó la de la nova realitat, viva i resplendent als llavis dels fidels, a la porta del temple de Crist.
Si vols comprendre encara més profundament la força d'aquesta sang, considera d'on va començar a escórrer i de quina font va brotar. Va ser vessada a la creu i va brotar del costat del Senyor. A Jesús mort i encara penjat a la creu, relata l'evangeli, s'hi va apropar un soldat que li va obrir amb un cop de llança el costat: n'va sortir aigua i sang. L'una símbol del Batisme, l'altra de l'Eucaristia. El soldat va obrir el costat: va desvetllar el temple sagrat, on he descobert un tresor i on tinc l'alegria de trobar riqueses esplèndides. El mateix va passar amb l'Anyell: els jueus van eixamplar la víctima i jo gaudeixo de la salvació, fruit d'aquest sacrifici.
I va sortir del costat sang i aigua (cf. Jn 19, 34). Estimat, no passis massa fàcilment per sobre d'aquest misteri. Encara tinc un altre significat místic per explicar-te. He dit que aquella aigua i aquella sang són símbol del Batisme i de l'Eucaristia. Ara bé, l'Església ha nascut d'aquests dos sacraments, d'aquest bany de regeneració i de renovació en l'Esperit Sant mitjançant el Batisme i l'Eucaristia. I els símbols del Batisme i de l'Eucaristia han sortit del costat. Per tant, és del seu costat que Crist ha format l'Església, com del costat d'Adam va ser formada Eva.
Per això Pau, parlant del primer home, fa servir l'expressió: «Os de les meves ossos, carn de la meva carn» (Gn 2, 23), per indicar-nos el costat del Senyor. De manera semblant a com Déu va formar la dona del costat d'Adam, així Crist ens ha donat l'aigua i la sang del seu costat per formar l'Església. I com el costat d'Adam va ser tocat per Déu durant el son, així Crist ens ha donat la sang i l'aigua durant el son de la seva mort.
Mireu de quina manera Crist s'uneix a si la seva Esposa, mireu amb quin aliment ens nutreix. Per la seva sang naixem, amb la seva sang alimentem la nostra vida. Com la dona nutreix el fill amb el seu llet, així Crist nutreix constantment amb la seva sang aquells que ha regenerat.
De les «Catequesis» de sant Joan Crisostom, bisbe
