Soc de goig, germà molt estimat, per l'ardent zel que t'impulsa a promoure la glòria de Déu. En els nostres temps, constatem, no sense tristesa, la propagació de l'«indiferentisme». Una malaltia gairebé epidèmica que es va difonent en diverses formes no només entre la generalitat dels fidels, sinó també entre els membres dels instituts religiosos. Déu és digne d'una glòria infinita. La nostra primera i principal preocupació ha de ser la de donar-li lloa en la mesura de les nostres febles forces, conscients de no poder-lo glorificar tant com ell mereix.
La glòria de Déu resplendeix sobretot en la salvació de les ànimes que Crist ha redimit amb el seu sang. N'hi deriva que l'apostolat primari de la nostra missió apostòlica serà el de procurar la salvació i la santificació del major nombre d'ànimes. I aquí teniu en poques paraules els mitjans més adequats per procurar la glòria de Déu en la santificació de les ànimes. Déu, ciència i saviesa infinita, que coneix perfectament allò que hem de fer per augmentar la seva glòria, manifesta normalment la seva voluntat mitjançant els seus representants a la terra.
L'obediència, i només ella, és allò que ens manifesta amb certesa la voluntat divina. És cert que el superior pot equivocar-se, però qui obedeix no es trenca. L'única excepció es produeix quan el superior mana alguna cosa que clarament, fins i tot en coses mínimes, va contra la llei divina. En aquest cas, ell ja no és més intèrpret de la voluntat de Déu.
Déu és tot: només ell és infinit, sapientíssim, clementíssim Senyor, creador i Pare, principi i fi, saviesa, poder i amor. Tot allò que existeix fora de Déu té valor en tant que es refereix a ell, que és creador de totes les coses, redemptor dels homes, fi últim de totes les creacions. Ell ens manifesta la seva voluntat i ens atrau cap a si a través dels seus representants a la terra, volent servir-se de nosaltres per atraure cap a si altres ànimes i unir-les en la perfecta caritat.
Considera, germà, quant és gran, per la misericòrdia de Déu, la dignitat de la nostra condició. A través del camí de l'obediència superem els límits de la nostra petitesse, i ens conformem a la voluntat divina que ens guia per actuar rectament amb la seva infinita saviesa i prudència. Adherint-nos a aquesta voluntat divina a la qual cap criatura pot resistir, ens fem més forts que tots.
Aquest és el camí de la saviesa i de la prudència, l'únic camí pel qual podem donar a Déu la màxima glòria. Si existís un camí diferent i més adequat, Crist l'hauria certament manifestat amb la seva paraula i amb l'exemple. El llarg període de la vida amagada de Natzaret és resumit per l'Escriptura amb aquestes paraules: «i els era sotmès» (Lc 2, 51). Tot el restant de la seva vida és posat sota el signe de l'obediència, mostrant freqüentment que el Fill de Déu ha descendit a la terra per complir la voluntat del Pare.
Estimem doncs, germans, amb totes les forces el Pare celestial ple d'amor per a nosaltres; i la prova de la nostra perfecta caritat sigui l'obediència, a exercir sobretot quan ens demana de sacrificar la nostra voluntat. En efecte, no coneixem cap llibre més sublim que Jesús Crist crucificat, per progressar en l'amor de Déu.
Totes aquestes coses les obtindrem més fàcilment per la intercessió de la Verge Immaculada que Déu, en la seva bondat, ha fet dispensadora de la seva misericòrdia. Cap dubte que la voluntat de Maria és la mateixa voluntat de Déu. Consagrant-nos a ella, ens fem en les seves mans instruments de la divina misericòrdia, com ella ho ha estat en les mans de Déu.
Deixem-nos doncs guiar per ella, deixem-nos conduir de la mà, tranquils i segurs sota la seva guia. Maria pensarà en tot per a nosaltres, proveirà de tot i allunyant qualsevol angúnia i dificultat vindrà promptament en socors de les nostres necessitats corporals i espirituals.

De les cartes de Sant Massimilià Maria Kolbe