Costantino Ciril·l, cansat de les moltes fatigues, va caure malalt i va suportar la seva malaltia durant molts dies. Aleshores va ser recreat per una visió de Déu, i va començar a cantar així: Quan em van dir: «anirem a la casa del Senyor», el meu esperit s'ha alegrat i el meu cor ha exultat (cf. Sal 121, 1). 
Després d'haver vestit les vestes sagrades, va rompre tot el dia ple d'alegria i deia: «Des d'aquest moment no sóc més esclau ni de l'emperador ni d'cap home a la terra, sinó només de Déu omnipotent. No existia, però ara existeixo i existiré eternament. Amen».
El dia següent va vestir el sant hàbit monàstic i, afegint llum a la llum, es va imposar el nom de Ciril·l. Vestit així, va romandre cinquanta dies.
Arribada l'hora de la fi i de passar al descans etern, aixecant les mans cap a Déu, pregava entre llàgrimes, dient: «Senyor, Déu meu, que has creat tots els ordres angelicals i els esperits incorporis, que has estès els cels i has fet ferma la terra i has format del no-res totes les coses que existeixen, tu que sempre escoltes els que fan la teva voluntat i et temen i observen els teus manaments; escolta la meva pregària i conserva en la fe el teu ramat, al capdavall del qual em vas posar a mi, teu servent indigna i inepte.
Allibera'ls de la malícia impia i pagana d'aquells que et blasfemen; fes créixer en nombre la teva Església i recull tots en la unitat.
Fes sant, concorde en la veritable fe i en la recta confessió el teu poble, i inspira en els cors la paraula de la teva doctrina. És teu don, de fet, haver-nos escollit per predicar l'evangeli del teu Crist, per animar els germans a les bones obres i per complir el que et és agradable.
Aquells que m'has donat, te'ls torno com a teus; guia'ls ara amb la teva forta dreta, protegeix-los a l'ombra de les teves ales, perquè tots lloin i glorifiquin el teu nom de Pare i Fill i Esperit Sant. Amen».
Having després besat tots amb el bes sagrat, va dir: «Bendita sigui Déu, que no ens ha donat en presó als dents dels nostres enemics invisibles, però va trencar la seva xarxa i ens va salvar de la seva voluntat de portar-nos a la ruïna». 
I així, a l'edat de quaranta-dos anys, va adormir-se al Senyor.
El papa va manar que tots els grecs que eren a Roma i els romans es reunissin portant ciris i cantant i que li dediquessin honors funerals no diferents d'aquells que haurien tributat al mateix papa; i així es va fer.

De la «Vida» en llengua eslava de Costantino Ciril·l