«Voi sou la llavora escollida, el sacerdoci reial» (1 Pt 2, 9). Aquesta testimoniança de lloa un cop fou donada al poble antic de Déu per mitjà de Moisès. Ara bé, amb raó l'apòstol Pere la dona als pagans perquè han cregut en Crist, el qual, com a pedra angular, ha acollit les nacions en aquella salvació que Israel havia tingut per a si.
Anomena els cristians «llavora escollida» per la fe, per distingir-los d'aquells que, rebutjant la pedra viva, han esdevingut reprovats.
Després «sacerdoci reial» perquè estan units al cos d'aquell que és rei suprem i veritable sacerdot, el qual, en tant que rei, dona als seus el regne i, en tant que pontífex, purifica els seus pecats amb el sacrifici del seu sang. Els anomena «sacerdoci reial» perquè se'n recordin d'esperar un regne sense fi i d'ofereixen sempre a Déu els sacrificis d'una conducta sense taca.
Són anomenats també «poble sant i poble que Déu s'ha adquirit» segons allò que diu l'apòstol Pau, exposant el dit del profeta: El meu just, doncs, viu de fe; si en canvi retrocedeix, no se'n complace la meva ànima; però nosaltres, diu, no som d'aquells que es desvien per la seva perdició, sinó gent que es manté ferma en la fe per salvar la seva ànima (cf. Eb 10, 38). I als Fets dels Apòstols: «L'Esperit Sant us ha posat com a bisbes per pasturar l'Església de Déu que ell s'ha adquirit amb el seu sang» (At 20, 28).
Per tant, hem esdevingut «poble que Déu s'ha adquirit» (1 Pt 2, 9) amb el sang del nostre Redemptor, cosa que un cop era el poble d'Israel redimit del sang de l'anyell a Egipte.
Per tant, en el versicle següent, després d'haver recordat místicament l'antiga història, ensenya que aquesta ha de ser complerta també en sentit espiritual pel nou poble de Déu dient: Perquè tingueu per anunciar les seves meravelles (cf. 1 Pt 2, 9). Com ara aquells que de Moisès foren alliberats de la servitud egípcia intonaren un cant triomfal al Senyor, després del pas del Mar Roig i de la submersió de l'exèrcit del faraó, així mateix cal que també nosaltres, després d'haver rebut la remissió dels pecats en el bateig, donem gràcies dignament pels beneficis celestials.
 De fet, els egipcis, que oprimien el poble de Déu, i que signifiquen també «ombres» i «tribulació» simbolitzen bé els pecats que ens persegueixen, però que han estat destruïts en el bateig.
També l'alliberament dels fills d'Israel i la seva arribada a la terra de temps promesa, bé s'adapta al misteri de la nostra redempció, per mitjà de la qual aspirem a la llum de l'habitat celestial, sota l'il·luminació i la guia de la gràcia de Crist; la llum d'aquesta gràcia la demostrà també aquella núvol i columna de foc que durant tot aquell viatge els defensà de la foscor de la nit i, a través d'un camí ple de peripècies indescriptibles, els conduí a la pàtria promesa definitiva.

Del «Comentari sobre la primera carta de Pere» de sant Beda Venerable, sacerdot