Salutació a vosaltres en la pau, fills i filles, en el nom del Senyor que ens ha estimat. Grans i copiosos són els favors que Déu us ha concedit. Per això em alegro molt sabent quant les vostres ànimes són belles i alegres per la gràcia i els dons espirituals que han rebut. Però encara més gran és la meva alegria sentint néixer en mi una viva esperança de salvació en veure amb quanta generositat la font divina ha vessat sobre vosaltres el seu Esperit. De veritat esplèndid l'espectacle que heu ofert al meu ull!
Convencut d'haver-me avantatjat molt en el camí sant del Senyor parlant amb vosaltres, em sento impulsat a estimar-vos més que la meva pròpia vida, també perquè veig en vosaltres gran fe i caritat per l'esperança de la vida divina.
Per l'amor que us porto vull posar-vos en part del que he tingut, segur de rebre benefici del servei que us dono. Us escric doncs algunes coses perquè la vostra arribi a ser coneixement perfecte.
Tres són les grans realitats revelades pel Senyor: l'esperança de la vida, principi i fi de la nostra fe; la salvació, principi i fi del pla de Déu; el seu desig de fer-nos feliços, penya i promesa de totes les seves intervencions salvífiques.
El Senyor ens ha fet comprendre, mitjançant els profetes, les coses passades i presents, i ens ha posat en condició de gaudir les primícies de les coses futures. I com que veiem cadascuna d'elles realitzar-se exactament com ha dit, hem de procedir sempre més pel camí del sant temor de Déu.
Per part meva vull indicar-vos algunes coses que profitin al vostre bé ja al present. Us parlo però no com a mestre, sinó com a germà.
Els temps són dolents i domina el Maligne amb la seva activitat diabòlica. Mirem doncs per nosaltres mateixos i cerquem acuradament els volers del Senyor. El temor i la paciència han de ser el sostre de la nostra fe, la llarganimitat i la continència les nostres aliatas en la lluita. Si practiquem aquestes virtuts i ens comportem com cal davant del Senyor, tindrem la saviesa, l'intel·lecte, la ciència i el coneixement. Aquestes són les coses que Déu vol de nosaltres. El Senyor ens ha ensenyat, mitjançant tots els profetes, que ell no necessita sacrificis, ni holocausts, ni ofrenes. Què m'importa, diu, dels vostres sacrificis sense nombre? Estic saci dels holocausts de borros i del greix dels vedells; la sang dels toros i dels anyells i dels cabris jo no la gradueixo. No us presenteu ni tan sols davant meu per ser vistos. De fet, qui ha demanat mai aquestes coses de les vostres mans? No oseu més trepitjar els meus atri. Si em oferiu flor de farina, serà vana; l'encens és un abominació per a mi. Els vostres novilunis i els vostres sàbads no els puc suportar (cf. Is 1, 11-13).

De la «Lletra», dita de Bernat