Déu, Verb del Pare suprem, no abandonà la naturalesa dels homes que anava a la deriva, sinó que amb l'ofrena del seu propi cos aniquilà la mort, en què havia caigut, va fugir la ignorància amb la seva ensenyança, i renovà totes les coses amb la seva força i la seva potència. Qualsevol podrà trobar confirmació de tot això en l'autoritat d'aquests coneixedors de Déu que són els deixebles del Salvador. De fet, han deixat escrit: L'amor de Crist ens impulsa, en pensar que un ha mort per tots i per tant tots han mort. I ell ha mort per tots perquè no visquem més per nosaltres mateixos, sinó per qui ha mort per nosaltres i ha ressuscitat dels morts, pel nostre Senyor Jesucrist (cf. 2 Cor 5, 14-15). I encara: «Aquell que fou fet una mica inferior als àngels, Jesús, el veiem coronat de glòria i d'honor a causa de la mort que ha patit, perquè per la gràcia de Déu experimentés la mort a favor de tots» (Heb 2, 9). A continuació, el mateix text aclareix per què no un altre que el Verb de Déu havia de fer-se home, observant que «era ben just que aquell per qui i del qual són totes les coses, volent portar molts fills a la glòria, fes perfecte mitjançant la patiment el cap que guia a la salvació» (Heb 2, 10). I amb aquestes paraules mostra que els homes havien de ser alliberats de totes les forces corruptores del món no per un altre que pel Verb de Déu, del qual al principi havien estat creats.
Que el mateix Verb hagi pres cos per fer-se víctima per cossos similals al seu, ho manifesten també aquestes paraules: «Atès, doncs, que els fills tenen en comú la sang i la carn, ell també n'ha esdevingut partícip, per reduir a la impotència, mitjançant la mort, aquell que de la mort té el poder, és a dir, el diable, i alliberar així aquells que, per por de la mort, són tuts en esclavitud per tota la vida» (Heb 2, 14-15). Precisament immolant el seu propi cos va posar fi a la llei promoguda contra nosaltres i amb l'esperança de la resurrecció va donar inici a la nostra vida.
La mort havia rebut força dels homes contra els homes. Però el Verb de Déu, vinent entre els homes, va anul·lar la mort i va renovar la vida. Ho diu un home ple de Crist: «Atès, doncs, que a causa d'un home va venir la mort, a causa d'un home vindrà també la resurrecció dels morts. I com tots moren en Adam, així també tots rebran la vida en Crist» (1 Cor 15, 21-22). No morem com destinats a la condemna, sinó com destinats a ser despertats dels morts. Nosaltres esperem la resurrecció universal, que serà operada, en el seu temps, per Déu autor i benefactor de l'home.

Dels «Discursos» de sant Atanasi, bisbe