L'Esperit Sant fa capaços els apòstols d'anunciar la bona nova

Crist Jesús, el nostre Senyor, durant tot el temps que va viure a la terra va manifestar qui era, qui havia estat, qual era la voluntat del Pare, què havia de fer l'home. Aquesta revelació la va fer obertament al poble i separadament als discípols, entre els quals va triar els Dotze, com a participants del seu magisteri universal.

Per això, exclòs un d'ells, a punt de tornar al Pare, després de la resurrecció, va ordenar als altres Onze d'anar i d'ensenyar les nacions, batejant-les en el Pare i el Fill i l'Esperit Sant.

Els apòstols, el nom dels quals significa «enviats», van sortejar com a dotzè del seu grup Maties en lloc de Judes i això en respecte a l'autoritat profètica del salm de David. Havent rebut, segons la promesa, l'Esperit Sant que havia de fer-los capaços de fer miracles i de predicar, van testimoniar la fe en Jesucrist primer a Judea i després a tot el món, establint arreu esglésies particulars. Arreu van fer ressonar el mateix ensenyament i van anunciar la mateixa fe.

Així van fundar esglésies a cada ciutat. D'aquestes van rebre la linfa de la fe i els senyals de la doctrina totes les altres esglésies i totes les altres poblacions que tendeixen a convertir-se en esglésies. Totes aquestes esglésies eren considerades apostòliques com a filles de les esglésies dels apòstols.

És necessari que tot torni a les seves origens. Per això, entre tantes i tan grans esglésies, única és la primera fundada pels apòstols i de la qual deriven totes les altres. Així totes són primeres i totes apostòliques, perquè totes són una. La comunió de pau, la fraternitat que les caracteritza, la disposició mútua mostren la seva unitat. Títol d'aquests privilegis és la mateixa tradició i el mateix vincle sagrat.
Què van predicar els apòstols, és a dir, què va revelar-los Crist, no es pot provar d'una altra manera que mitjançant les mateixes esglésies que els apòstols van fundar, i a les quals van predicar tant amb veu viva, com més endavant mitjançant cartes.

Un dia el Senyor havia dit obertament: «Moltes coses encara us he de dir, però per ara no sou capaços de portar-ne el pes»; havia, però, afegit: «Quan, però, vingui l'Esperit de veritat, ell us guiarà a la veritat sencera» (Jn 16, 12-13). Va demostrar amb això que ells no ignoraven res. Tenien la promesa de rebre «tota la veritat» mitjançant l'Esperit de veritat. La promesa va ser complida, com ho demostren els Fets dels Apòstols quan narren la davallada de l'Esperit Sant.

Tertul·lià, sacerdot