Qui podrà mai conèixer tots els tresors de saviesa i de ciència que Crist amaga en si mateix, amagats en la pobresa de la seva carn? Per a nosaltres, de ric que era, es va fer pobre, per tal que nosaltres ens féssim rics mitjançant la seva pobresa (cf. 2 Cor 8, 9). Assumint la mortalitat de l'home i patint en la seva persona la mort, es va mostrar a nosaltres en la pobresa de la condició humana: no va perdre, però, les seves riqueses com si li haguessin estat preses, sinó que en va prometre la revelació en el futur. Quina immensa riquesa reserva a qui el tem i dona plenament a aquells que esperen en ell!
El nostre coneixement è ara imperfecte i incomplet, fins que no vingui el perfecte i el complet. Però precisament per fer-nos capaçs d'això, ell, que è igual al Pare en la forma de Deu i semblant a nosaltres en la forma de servent, ens transforma a semblança de Deu. Fent-se fill de l'home, ell, fill única de Deu, fa fills de Deu molts fills dels homes. Després d'haver-nos nodrit a nosaltres, servents, mitjançant la forma visible de servent, ens fa lliures, capaçs de contemplar la forma de Deu.
De fet, «nosaltres som fills de Deu, però el que serem encara no s'ha manifestat. Sabem, però, que quan ell es manifesti, serem semblants a ell, perquè el veurem com è» (1 Jv 3, 2). Però què són aquests tresors de saviesa i de ciència, què són aquestes riqueses divines, si no ès la gran realitat capaç de colmar-nos plenament? Què è aquella abundància de dolçor, si no ès allò que è capaç de saciar-nos?
Per tant: «Mostra'ns el Pare i ens basta» (Jv 14, 8). I en un salm una veu, que ens interpreta o parla per nosaltres, diu adreçant-se a ell: Em saciaré en aparéixer la teva glòria (cf. Sl 16, 15). Ell i el Pare són una sola cosa i qui el veu veu també el Pare. «El Senyor de l'exèrcit è el rei de la glòria» (Sl 23, 10). Fent-nos girar cap a ell, ens mostrarà el seu rostre i serem salvats; aleshores serem saciats i ens bastarà.
Però fins que això no esdevingui i no ens sigui mostrat allò que ens satisfarà, fins que no beguem d'aquella font de vida que ens farà saci, mentre caminem en la fe, pelegrins lluny d'ell, i tenim gana i set de justía i desitgem amb un desig inefable la bellesa de Crist que es revelarà en la forma de Deu, celebrem amb devoció el Naixement de Crist nascut en la forma de servent.
Si encara no podem contemplar-lo perquè è estat generat pel Pare abans de l'aurora, celebrem-lo perquè en la nit è nascut de la Verge. Si encara no el comprenem, perquè el seu nom perdura davant del sol (cf. Sl 71, 17), reconeguem el seu tabernacle posat en el sol. Si encara no veiem l'Unigènit que perdura en el Pare, recordem l'espós que surt de la cambra nupcial (cf. Sl 18, 6). Si encara no estem preparats per al banquet del nostre Pare, reconeguem el pessebre del nostre Senyor Jesù Crist.
 
Dels «Discursos» de sant Agustì, bisbe