«Les afliccions del temps present no són comparables amb la glòria futura que ha de ser revelada en nosaltres» (Rm 8, 18).
Per tant, qui no s'esforçaria de totes les maneres per aconseguir una glòria tan gran, per esdevenir amic de Déu, per entrar immediatament en l'alegria de Crist, de manera que, després dels torments i dels suplicis de la terra, pugui rebre els premis del cel? Per als soldats de la terra és un títol de glòria tornar a la pàtria triomfants, després d'haver vençut l'enemic. Però no serà, aleshores, molt més gran, molt més estimable, la glòria de qui torna triomfant al paradís, després d'haver vençut el diable? Al lloc d'on Adam pecador va ser expulsat, allà portarem els trofeus victoriosos, després d'haver abatut a terra aquell que primer ens havia enganyat. Ofereixem a Déu com a don més agradable la nostra fe immaculada, la virtut de la ment intacta, i l'elogi lluminós de la nostra devoció. L'acompanyarem quan arribi el moment d'obtenir la venjança sobre els enemics. Estarem al seu costat quan s'assegui per jutjar. Serem fets cohereus de Crist i iguals als àngels. Tindrem l'alegria de posseir el Regne celestial juntament amb els patriarques, els apòstols, els profetes.
Quina persecució pot exercir una pressió cap al mal comparable a l'exercida per aquestes realitats cap al bé? Quins torments una empenta més gran?
Un cor ple d'aquestes promeses esdevé ferm, un ànim, segur d'aquest premi, no podrà ser doblegat per cap terror del diable ni per cap amenaça del món; l'ànim, dic, corroborat per la fe certa i sòlida en la vida futura.
Esbufegi sobre els cristians la tempesta de la persecució. Ells no temeran, perquè veuen obert sobre ells el cel. Els amenaçi l'anticrist, però Crist els protegeix. Se'ls infligisca la mort, però els segueix la immortalitat. Quina felicitat, quina alegria sortir d'aquest món en l'alegria, sortir gloriosament a través d'amargures i angúnies, tancar en un instant els ulls que abans veien els homes i el món, i reobrir-los immediatament per veure Déu, el Crist! Com apareix ràpid aquest pas a la felicitat! En un instant ets tret de la terra per ser col·locat al regne dels cels.
Tot això cal pensar-ho amb la ment i amb el cor i meditar-ho dia i nit. Si la persecució trobarà un soldat de Crist ocupat així, no podrà vèncer la seva fortalesa orientada cap al premi. Si en canvi la suprema crida vindrà abans, no quedarà sense premi la fe que estava preparada per al martiri. L'abans i el després no interfereixen en el premi que Déu jutge atorga. En la persecució és coronat el combat victoriós, en el temps de pau la conducta exemplar.

Del tractat «A Fortunat» de sant Ciprià, bisbe i màrtir