Has rebut el sacerdoci i, situat a la popa de l'Església, tu guies el vaixell pels flots. Mantén ferm el timó de la fe perquè les violentes tempestes d'aquest món no puguin turbar el seu curs. El mar és veritablement gran, il·limitat; però no tinguis por, perquè «És ell qui l'ha fundat sobre els mars, i sobre els rius l'ha establert» (Sal 23, 2).
Per això no sense motiu, entre les moltes corrents del món, l'Església roman immòbil, construïda sobre la pedra apostòlica, i es manté sobre el seu fonament inamovible contra la fúria del mar en tempesta. És batejada pels vents però no és sacsejada i, encara que sovint els elements d'aquest món en trencar-se ressonin amb gran soroll, ella té, no obstant això, un port seguríssim de salvació on acollir qui està fatigat. Si, no obstant això, és batejada pels flots al mar, també pels rius corre, per aquests rius sobretot dels quals és dit: Els rius han alçat la seva veu (cf. Sal 92, 3). Hi ha, en efecte, rius que broten del cor de qui ha estat desbrogat per Crist i ha rebut l'Esperit de Déu. Aquests rius, quan desbordats de gràcia espiritual, alcen la seva veu.
Hi ha, a més, un riu que es vessa sobre els seus sants com un torrent. Qui hagi rebut de la plenitud d'aquest riu, com l'evangelista Joan, com Pere i Pau, alça la seva veu; i com els apòstols van difondre la veu de la predicació evangèlica amb festiu anunci fins als confins de la terra, així també aquest riu comença a anunciar el Senyor. Rep-lo, doncs, de Crist, perquè també la teva veu es faci sentir.
Recull l'aigua de Crist, aquella aigua que lloa el Senyor. Recull de llocs diversos l'aigua que deixen caure els núvols dels profetes. Qui recull aigua de les muntanyes i la canalitza cap a si, o pren de les fonts, ell també, com els núvols, la vessa sobre altres. Ompliu-ne, doncs, el fons de la teva ànima, perquè el teu terreny sigui regat i irrigat per pròpies fonts. S'omple qui llegeix molt i penetra el sentit del que llegeix; i qui s'ha omplit pot irrigar altres. L'Escriptura diu: «Si els núvols són plens d'aigua, la vessen sobre la terra» (Qo 11, 3).
Els teus sermons siguin fluents, purs, cristal·lins, sí que el teu ensenyament moral soni dolç a les orelles de la gent i la gràcia de les teves paraules conquisti els oients, perquè et segueixin docilment on tu els condueixis. El teu dir sigui ple de saviesa. Fins i tot Salomó afirma: Els llavis del savi són les armes de la Saviesa, i en un altre lloc: Els teus llavis siguin ben adherits a la idea: és a dir, l'exposició dels teus discursos sigui lluminosa, ressoni clar el sentit sense necessitat d'explicacions afegides; el teu discurs sàpiga sostenir-se i defensar-se per si mateix, i no surti de tu paraula vana o privada de sentit.

Dels «Letters» de sant Ambròs, bisbe