Crist vaqué al món i, posant ordre en el món desordenat, el fé bell. Prengué sobre si el pecat del món i escatí l'enemic del món; santificà les fonts de les aigües i il·luminà les ànimes dels homes. A miracles afegí miracles sempre més grans.
Ara la terra i la mar s'han repartit la gràcia del Salvador, i tot el món és ple d'alegria, perquè el dia present ens mostra un nombre més gran de miracles que en la festa anterior. En efecte, en el dia solemne del passat Nadal del Senyor, la terra s'alegrava, perquè portava el Senyor en una pessa; en el dia present de l'Epifania, la mar s'embolcalla de goig; triomfa perquè ha rebut enmig del Jordà les beneïcions de la santificació.
En la passada solennitat ens era presentat com un petit infant, que demostrava la nostra imperfecció; en la festa d'avui el veiem home madur que deixa entreveure aquell que, perfecte, procedeix del perfecte. En aquella, el rei ha vestit la porpra del cos; en aquesta, la font envolta el riu i gairebé el revesteix. Anem, doncs! Vegeu els estupends miracles: el sol de justícia que es banya al Jordà, el foc immers en les aigües i Déu santificat per un home.
Ara la creatura canta himnes i crida: «Bening qui ve en el nom del Senyor» (Sal 117, 26). Bening qui ve en tot temps, perquè no va venir ara per primera vegada... I qui és aquest? Digues-ho clarament tu, o beat David: És el Senyor Déu i va brillar per a nosaltres (cf. Sal 117, 27). I no només el profeta David diu això, sinó que també l'apòstol Pau li fa eco amb el seu testimoni i esclata en aquestes paraules: Va aparèixer la gràcia salvífica de Déu a tots els homes per ensenyar-nos (cf. Tt 2, 11). No a alguns, sinó a tots. A tots, en efecte, jueus i grecs, dona la gràcia salvífica del bateig, oferint a tots el bateig com un benefici comú.
Anem, mireu l'estrany diluvi, més gran i més preciós que el diluvi que va venir en temps de Noè. Aleshores l'aigua del diluvi fé perir el gènere humà; ara, en canvi, l'aigua del bateig, per la potència d'aquell que ha estat batejat, crida a la vida els morts. Aleshores la colom, portant al bec una branca d'olivera, indicà la fragància del perfum de Crist Senyor; ara, en canvi, l'Esperit Sant, descendent en forma de colom, ens mostra el mateix Senyor, ple de misericòrdia cap a nosaltres.

Sant Procle, bisbe de Constantinoble