Els preceptes de l'Evangeli, germans estimadíssims, són ensenyaments divins, fonaments sobre els quals s'edifica l'esperança, suports que fortifiquen la fe, aliments que refreden el cor, timons que dirigeixen el camí, auxili per aconseguir la salvació. Instrueixen les ments docils dels creients aquí a la terra i els condueixen al regne dels cels.
   Déu volgué que moltes coses fossin dites i escoltades per mitjà dels profetes, els seus servents. Però immensament més sublims són les realitats que comunica a través del seu Fill. Més incomparables les coses que la paraula de Déu, ja present als profetes, proclama ara amb la seva pròpia veu, és a dir, no més ordenant que se li preparés el camí, sinó venint ell mateix, obrint-nos i mostrant-nos el camí a seguir. Així, mentre abans érem errants, inconsiderats i cecs en les tenebres de la mort, ara, il·luminats per la llum de la gràcia, podem recórrer el camí de la vida amb la guia i l'auxili del Senyor.
   Ell, entre els altres salutars avisos i divins preceptes, amb els quals va ajudar el seu poble per a la salvació, va donar també la norma de la pregària, ens va suggerir i ensenyar el que havíem de demanar. Aquell que ha donat la vida, ha ensenyat també a pregar, amb la mateixa benevolència amb què s'ha dignat a donar i proveir tota la resta; i això perquè, parlant nosaltres al Pare amb la súplica i l'oració que el Fill ensenyà, fossim més fàcilment escoltats.
   Havia ja predit que vindria l'hora en què els veritables adoradors adorarien el Pare en esperit i veritat, i ell va complir la promesa perquè nosaltres, rebent de la seva santificació l'esperit i la veritat, adorem veritablement i espiritualment en gràcia del seu don.
   Quina oració, en efecte, pot ser més espiritual que aquella que ens ha estat donada per Crist, del qual ens ha estat enviat també l'Esperit Sant? Quina pregària al Pare pot ser més vera que aquella que ha estat pronunciada de la boca del Fill, que és veritat? Pregar d'una manera diferent a com ell ens ha ensenyat no seria només ignorància, sinó també culpa, havent ell mateix afirmat: Respingeu el comandament de Déu, per observar la vostra tradició! (cf. Mc 7, 9).
   Preguem, doncs, germans, com Déu, el nostre Mestre, ens ha ensenyat. És pregària amiga i familiar pregar Déu amb les seves paraules, fer pujar als seus orelles la pregària de Crist.
   Reconegui el Pare les paraules del seu Fill quan preguem; ell que habita dins del nostre cor sigui també en la nostra veu. I com que és el nostre advocat davant el Pare, usem les paraules del nostre advocat, quan, com a pecadors, supliquem pels nostres pecats. Si ell ha dit que qualsevol cosa demanem al Pare en el seu nom ens serà donada, impetrarem més efectivament el que demanem en nom de Crist, si ho demanem amb la seva pregària.

Del tractat sobre el «Pare nostre» de sant Ciprià, bisbe i màrtir