Ignorarem el temps en què hauran de finir la terra i l'humanitat, i no sabem la manera com serà transformat l'univers. Passa certament l'aspecte d'aquest món, deformat pel pecat. Sabem, però, de la revelació que Déu prepara una nova habitació i una terra nova, en qué habita la justícia, i la feliçitat de la qual saciarà sobradament tots els desitjos de pau que pugen al cor dels homes. Aleshores, vàncida la mort, els fills de Déu seran ressuscitats en Crist, i allò que va ser sembrat en la debilitat i en la corrupció revestirà la incorrupció: i restant la caritat amb els seus fruits, seran alliberades de la servitud del mal totes aquelles criatures, que Déu ha fet precisament per a l'home.
Cert, som advertits que no aprofita res a l'home guanyar el món sencer, si després es perd a si mateix. No obstant això, l'espera d'una terra nova no ha de debilitar, sinó més aviat estimular la solícitud en el treball relatiu a la terra present, on creix aquell cos de l'humanitat nova que ja aconsegueix oferir una certa prefiguració d'allò que serà el món nou. Per tant, encara que calgui distingir acuradament el progrés terreny del desenvolupament del regne de Crist, no obstant això, en la mesura en qué pot contribuir a millor ordenar la societat humana, tal progrés è de gran importància per al regne de Déu.
I efectivament, els bens, com la dignitat de l'home, la fraternitat i la llibertat, i ès a dir, tots els bons fruits de la natura i de la nostra operositat, després que els haguem difšs per la terra en l'Esperit del Senyor i segons el seu precepte, els trobarem després de nou, però purificats de tota taca, il·uminats i transfigurats, quan el Crist tornarà al Pare el regne etern i universal: «que è regne de veritat i de vida, regne de santedat i de gràcia, regne de justícia, d'amor i de pau». Aquí a la terra el regne è ja present, en misteri; però, amb la vinguda del Senyor, arribarà a perfecció.

De la Constitució pastoral «Gaudium et spes» del Concili ecumènic Vaticà II sobre l'Església i el món contemporani