«Voi sou la sal de la terra» (Mt 5, 13). Us se confia el ministeri de la paraula, diu Crist, no per vos, sinó per tot el món. No us envio a dos, ni a deu, ni a vint ciutats, ni a un poble en particular, com en temps dels profetes, sinó que us envio a la terra, a la mar, a tot el món, a aquest món tan corromput. En dir, de fet, «Voi sou la sal de la terra», fa entendre que l'home és desnaturalitzat i corromput pels pecats. Per això exigeix dels seus aquelles virtuts que són més necessàries i útils per salvar els altres. Un home amable, humil, misericordiós i just no amaga en si mateix aquestes virtuts, sinó que fa que aquests excel·lents fonts brotin en benefici dels altres. I qui té un cor pur, amant de la pau i que pateix per la veritat, dedica la seva vida pel bé de tots.
No cregueu, sembla dir, que sou cridats a petites lluites i a fer coses de poc compte. No. Vosaltres sou: «la sal de la terra». A què els va portar aquest privilegi? Potser a curar allò que havia esdevingut podrit? No, segurament. La sal no salva allò que és putrefet. Els apòstols no van fer això. Però primer Déu renovava els cors i els alliberava de la corrupció, i després els confiava als apòstols, aleshores ells esdevenien veritablement «la sal de la terra» mantenint i conservant els homes en la nova vida rebuda del Senyor. És obra de Crist alliberar els homes de la corrupció del pecat, però impedir que tornin a caure en l'anterior estat de misèria correspon a la sol·licitud i als esforços dels apòstols.
Heu, aleshores, com ell mostra que ells són millors que els profetes. No diu que són mestres de la sola Palestina, sinó de tot el món. No us estranyeu, doncs, sembla continuar Jesús, si la meva atenció se centra preferentment en vosaltres i si us crido a enfrontar dificultats tan greus. Considereu quines i quantes són les ciutats, els pobles i les nacions a qui us estic per enviar. Per això vull que no us limiteu a ser sants per vosaltres mateixos, sinó que feu els altres semblants a vosaltres. Sense això no us bastareu ni tan sols a vosaltres mateixos.
A els altres, que són en l'error, serà possible la conversió mitjançant vosaltres; però si caureu vosaltres, arrossegareu també els altres a la ruïna. Quant més importants són els encàrrecs que us han estat confiats, tant més compromís us cal. Per això Jesús afirma: «Però si la sal perd el seu sabor, amb què es pot tornar a salar? No serveix per a res, sinó per ser llançada fora i trepitjada pels homes» (Mt 5, 13). Per què, aleshores, sentint la frase: «Quan us insultin, us persegueixin i diguin tot mal contra vosaltres» (Mt 5, 11), no tinguin por d'anar endavant, sembla voler dir: Si no esteu preparats per a les proves, en va us he escollit. Així vindran les malediccions com a testimoni de la vostra feblesa. Si, de fet, per por dels maltractaments, no mostreu tota aquella valentia que us correspon, patireu coses molt pitjors, tindreu mala fama i sereu objecte de burla per a tothom. Això vol dir ser trepitjats.
Just després passa a una altra analogia més elevada: «Voi sou la llum del món» (Mt 5, 14). Novament diu del món, no d'un sol poble o de vint ciutats, sinó de tot l'univers: llum intel·ligible, més resplendent que els raigs del sol. Parla primer de la sal i després de la llum, per mostrar l'avantatge d'una paraula plena de mordent i d'una doctrina elevada i lluminosa. «No es pot amagar una ciutat situada sobre un muntany, ni s'encén una llum per posar-la sota el modí» (Mt 5, 14-15). Amb aquestes paraules els estimula un cop més a vigilar la seva conducta, recordant-los que estan exposats als ulls de tots els homes i que es mouen davant la mirada de tota la terra.

Sant Joan Crisòstom, bisbe
Dels «Sermons sobre l'Evangeli de Mateu»