Ja heu sentit què tenen principalment al cor els pastors dolents, considereu ara què descuiden: «No heu fortificat les ovelles febles, no heu curat les malaltes, no heu embenat les ferides, no heu tornat les disperses. No heu anat a buscar les perdudes» (Ez 34, 4), i les que eren sanes les heu fet perir, les heu matades, trucidades. L'ovella és subjecta a malalties, té el cor feble, de manera que fàcilment podrà sucumbir a la temptació, si aquesta la troba indefensa, impreparada.
El pastor negligent, quan descobreix un del seu ramat, no li diu: Fill, si et presents per servir el Senyor, estigues ferm en la justícia i en la por, i prepara't per a la temptació (cf. Sir 2, 1). Qui parla així conforta qui és feble i el fa ferm, perquè ell, havent abraçat la fe, no esperi en la prosperitat d'aquest món. Si de fet se li ensenyarà a esperar en la felicitat del món, serà arruïnat per la felicitat mateixa: en arribar les adversitats, romprà desfet o fins i tot perirà, i per això el pastor que així construeix el fidel, el construeix sobre la sorra i no sobre la roca, que és Crist (cf. 1 Cor 10, 4). Els cristians, de fet, han d'imitar les patiments de Crist i no anar a buscar els plaers.
El feble, en canvi, és refredat quan se li predica: Espera les temptacions d'aquest món, però el Senyor et lliurarà de totes, si el teu cor no s'allunyarà d'ell. Ell de fet precisament per confortar el teu cor va patir, va morir, va ser cobert de saba, va ser coronat d'espines, va patir els insults i, finalment, va ser clavat a la creu. Tot això ell ho ha patit per tu, i tu res. Ho ha patit no pel seu avantatge, sinó pel teu.
Ma quin tipus de pastors són, en canvi, aquells que, tement d'ofendre els oients, no només no els preparen per a les temptacions futures, sinó que a més els prometen la felicitat d'aquest món, felicitat que Déu no va prometre ni al món mateix!
Él prediu que vindran fins al final sobre aquest món dolors sobre dolors i tu voldries que el cristià n'estigués exempt? Precisament perquè és cristià patirà alguna cosa més en aquest món!
L'Apostol ho afirma: «Tots aquells que volen viure piadosament en Crist Jesús seran perseguits» (2 Tm 3, 12). Ara tu, pastor, que busques els teus interessos i no els de Crist, permet, bondat teva, a Crist de dir: Tots aquells que volen viure piadosament en Crist Jesús seran perseguits. Però tu per teu compte consideres de poder dir al fidel: Si viuràs piadosament en Crist, tindràs abundància de tot. I si no tens fills, en tindràs i els nodriràs tots i cap d'ells et morirà. És d'aquesta manera que tu edifiques? Vigila el que fas, on poses el fonament! Tu poses sobre la sorra aquell que estàs intentant edificar. Vindrà la pluja, desbordarà el riu, bufarà el vent, s'abocaran sobre aquesta casa, i ella caurà i serà gran la seva ruïna.
Treus-la de la sorra, posa-la sobre la roca, tingui el seu fonament en Crist aquell que vols fer convertir-se en cristià. Fes que giri la mirada als patiments injustificats del Crist, que miri a aquell que, sense pecat, paga els deutes no seus. Fes que cregui en l'Escriptura que diu: «Ell fustiga qualsevol que reconeix com a fill» (Eb 12, 6). I aleshores o es prepari per ser fustigat, o renunciï a ser acceptat.

Del «Discurs sobre els pastors» de sant Agustí, bisbe