Empleixo el meu deure, obeint l'ordre de Crist: «Examineu les Escriptures» (Jn 5, 39), i: «Busqueu i trobareu» (Mt 7, 7), per no sentir-me dir com als jueus: «Us enganyeu, perquè no coneixeu ni les Escriptures, ni el poder de Déu» (Mt 22, 29). Si, en efecte, segons l'apòstol Pau, Crist és el poder de Déu i la saviesa de Déu, qui no coneix les Escriptures, no coneix el poder de Déu, ni la seva saviesa. Ignorar les Escriptures significa ignorar Crist.

Per això vull imitar el pare de família, que del seu tresor sap treure coses noves i vells, i així també l'Esposa, que al Càntic dels Càntics diu: O el meu estimat, he guardat per a tu el nou i el vell (cf. Ct 7, 14 volg.). Intenció, per tant, exposar el profeta Isaïa de manera que el presenti no només com a profeta, sinó també com a evangelista i apòstol. Ell, en efecte, ha dit també de si mateix el que diu dels altres evangelistes: «Com són bonics als muntanyes els peus de l'enviat de bones notícies, que anuncia la pau» (Is 52, 7). I Déu se li dirigeix, com a un apòstol, amb la pregunta: A qui enviaré, i qui anirà a aquest poble? I ell respon: Aquí em tens, envia'm (cf. Is 6, 8).

Mas ningú no cregui que vull esgotar en poques paraules l'argument d'aquest llibre de l'Escriptura que conté tots els misteris del Senyor. Efectivament, al llibre d'Isaïa trobem que el Senyor és predit com l'Emmanuel nascut de la Verge, com a autor de miracles i de senyals grandiosos, com a mort i sepelit, ressuscitat dels inferns i salvador de totes les nacions. Què diré de la seva doctrina sobre la física, l'ètica i la lògica? Tot allò que concerneix les Sagrades Escriptures, tot allò que la llengua pot expressar i la intel·ligència dels mortals pot comprendre, es troba contingut en aquest volum. De la profunditat d'aquests misteris n'és testimoni l'autor mateix quan escriu: «Per a vosaltres tota visió serà com les paraules d'un llibre segellat: es dona a un que sàpiga llegir, dient-li: Llegeix-lo. Però aquell respon: No puc, perquè està segellat. O bé es dona el llibre a qui no sap llegir, dient-li: Llegeix-lo, però aquell respon: No sé llegir» (Is 29, 11-12).

(S' tracta, doncs, de misteris que, com a tals, romanen tancats i incomprensibles als profans, però oberts i clars als profetes. Si, per tant, dones el llibre d'Isaïa als pagans, ignorants dels llibres inspirats, et diran: No sé llegir-lo, perquè no he après a llegir els textos de les Escriptures. Els profetes, però, sabien el que deien i ho comprenien). Llegim, en efecte, en sant Pau: «Les inspiracions dels profetes han de ser sotmeses als profetes» (1 Cor 14, 32), perquè sigui en el seu poder de callar o de parlar segons la necessitat.

Els profetes, doncs, comprenien el que deien, per això totes les seves paraules són plenes de saviesa i de raonabilitat. Als seus orelles no arribaven només les vibracions de la veu, sinó la mateixa paraula de Déu que parlava en el seu ànim. Ho afirma algú d'ells amb expressions com aquestes: L'àngel parlava en mi (cf. Zc 1, 9), i: (l'Esperit) «crida en els nostres cors: Abbà, Pare» (Gl 4, 6), i encara: «Escoltaré què diu Déu, el Senyor» (Sal 84, 9).

Sant Jeroni