No hem de regular la nostra actitud cap als pobres pel que apareix externament en ells, ni tampoc en funció de les seves qualitats interiors. Hem de considerar-los, més aviat, a la llum de la fe. El Fill de Déu va voler ser pobre, i ser representat pels pobres. En la seva passió no tenia gairebé figura d'home; semblava un boig davant dels pagans, una pedra d'escàndol per als jueus; i, no obstant això, ell es qualifica com l'evangelitzador dels pobres: «Em va enviar per anunciar als pobres un missatge de goig» (Lc 4, 18).

Hem d'entrar en aquests sentiments i fer el que Jesús va fer: cuidar els pobres, consolar-los, socórrer-los, recomanar-los. Ell mateix va voler néixer pobre, rebre acompanyat pels pobres, servir els pobres, posar-se al lloc dels pobres, fins al punt de dir que el bé o el mal que fem als pobres el tindrà com fet a la seva persona divina. Déu estima els pobres i, per consegüent, estima els que estimen els pobres. En realitat, quan s'estima molt algú, se sent afecte pels seus amics i pels seus servents. Així doncs, tenim raó d'esperar que, per amor d'ells, Déu estimarà també nosaltres.

Quan anem a visitar-los, busquem de comprendre'ls per patir amb ells, i de posar-nos en la disposició interior de l'Apostol que deia: «Em vaig fer tot a tots» (1 Cor 9, 22). Esforcem-nos, doncs, a ser sensibles als patiments i a les misèries del proisme. Preguem a Déu, per això, que ens doni l'esperit de misericòrdia i d'amor, que ens n'ompli i que ens ho conservi.

El servei als pobres ha de ser preferit a tot. No hi ha de haver retards. Si en l'hora de l'oració heu de portar una medicina o un socors a un pobre, aneu-hi tranquil·lament.

Ofriu a Déu la vostra acció, unint-hi la intenció de l'oració. No heu de preocupar-vos ni creure d'haver mancat, si per al servei dels pobres heu deixat l'oració. No és deixar Déu, quan es deixa Déu per Déu, és a dir, una obra de Déu per en fer-ne una altra. Si deixeu l'oració per assistir un pobre, sabeu que fer això és servir Déu. La caritat és superior a totes les regles, i tot ha de referir-s'hi. És una gran senyora: cal fer el que mana.

Tots aquells que estimaran els pobres en vida no tindran cap por de la mort. Servim, doncs, amb amor renovat els pobres i busquem els més abandonats. Ells són els nostres senyors i amos.

Sant Vicenç de Paül