El just se alegrarà en el Senyor i posarà en ell la seva esperança, els rectes de cor en trauran glòria» (Sal 63, 11). Això hem cantat no només amb la veu, sinó també amb el cor. Aquestes paraules ha dirigit a Déu la consciència i la llengua cristiana. «El just se alegrarà», no al món, sinó «en el Senyor». «Una llum s'ha aixecat per al just», diu en un altre lloc, «alegria pels rectes de cor» (Sal 96, 11). Potser voldràs demanar d'on ve aquesta alegria. Escolta: «Es alegrarà en Déu el just» i en un altre lloc: «Busca l'alegria en el Senyor, exaudirà els desitjos del teu cor» (Sal 36, 4).
Què se'ns ordena i què se'ns dona? Què se'ns mana i què se'ns regala? Alegrar-nos en el Senyor! Però qui s'alegra d'allò que no veu? O potser nosaltres veiem el Senyor? Això és només objecte de promesa. Ara en canvi «caminem en la fe, mentre habitem en el cos, estem en exili, lluny del Senyor» (2 Cor 5, 7. 6). En la fe i no en la visió. Quan en la visió? Quan es compleixi allò que diu el mateix Joan: «Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s'ha revelat el que serem. Sabem, però, que quan ell es manifesti, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és» (1 Jv 3, 2).
Aleshores aconseguirem gran i perfecta alegria, aleshores hi haurà alegria plena, on no serà més l'esperança a sostenir-nos, sinó la realitat mateixa a saciar-nos. No obstant això, ara també, abans que arribi a nosaltres aquesta realitat, abans que nosaltres arribem a la realitat mateixa, alegrem-nos en el Senyor. No porta, en efecte, petita alegria aquella esperança a la qual segueix la realitat.
Ara, doncs, estimem en l'esperança. Això és per què l'Escriptura diu: «El just se alegrarà en el Senyor» i immediatament després, perquè aquests encara no veuen la realitat, ella afegeix: «i posarà en ell la seva esperança».
Tenim, no obstant això, les primícies de l'esperit i potser ja alguna cosa més. En efecte, ja ara estem prop d'aquell que estimem. Ja ara se'ns dona una mostra i un avantgust d'aquell menjar i d'aquella beguda, dels quals un dia ens saciarem àvidament.
Però com podrem alegrar-nos en el Senyor, si ell és tan lluny de nosaltres? Lluuny? No. Ell no és lluny, llevat que tu mateix el forçis a allunyar-se de tu. Estima i el sentiràs prop. Estima i ell vindrà a habitar en tu. 
«El Senyor és prop: no us angustieu per res» (Flp 4, 5-6). Vols veure com ell està amb tu, si l'estimaràs? «Déu és amor» (1 Jv 4, 8).
Però tu voldràs demanar-me: què és l'amor? L'amor és la virtut per la qual estimem. Què estimem? Un bé inefable, un bé beneficiós, el bé que crea tots els béns. Ell mateix sigui la teva delícia, ja que d'ell rebeu tot allò que és causa del teu dilet. No parlo, certament, del pecat. En efecte, només el pecat no el rebeu d'ell. Excepte el pecat, tens d'ell totes les altres coses que poses.

Dels «Discursos» de Sant Agustí