Serem partícips de la Pasqua, actualment encara en figura (certament ja més clara que la de l'antiga llei, imatge més fosca de la realitat figurada), però d'aquí poc en gaudirem d'una més transparent i més vera, quan el Verb celebrarà amb nosaltres la nova Pasqua al regne del Pare. Aleshores ens manifestarà i ens ensenyarà aquelles realitats que ara no ens mostra sinó de reflex.
De fet, quins siguin la beguda i l'aliment del nou banquet pasqual, el nostre deure és només d'aprendre'ls. Correspon al Verb d'ensenyar-nos-los i comunicar-nos-ne el significat. L'ensenyament efectivament és com un aliment, el propietari del qual és qui el distribueix. Entrem, doncs, en l'àmbit de la llei, de les institucions i de la Pasqua antiga d'una manera nova per poder arribar a les realitats noves simbolitzades pels tipus antics.
Fem-nos partícips de la llei d'una manera no purament material, sinó evangèlica, de manera completa i no limitada i imperfecta, en forma duradora i no precària i temporal. Fes nostra capital adoptiva no la Jerusalem terrenal, sinó la metròpoli celestial, no aquella que és trepitjada pels exèrcits, sinó aquella aclamada pels àngels.
Sacrifiquem no vedells, ni anyells, amb banyes i urpes, que pertanyen més a la mort que a la vida, mancant d'intel·ligència. Oferim a Déu un sacrifici de lloança a l'altar celestial juntament amb els cors dels àngels. Superem el primer vel del temple, apropem-nos al segon i penetrem al «Sant dels sants». I més encara, oferim cada dia a Déu nosaltres mateixos i totes les nostres activitats. Fem el que les pròpies paraules ens suggereixen. Amb les nostres patiments imitem els patiments, és a dir, la passió de Crist. Amb el nostre sang honrem la sang de Crist. Puja també nosaltres de bon ànim a la seva creu. Dolços són, en efecte, els seus claus, tot i que durs.
Estem disposats a patir amb Crist i per Crist, més aviat que desitjar les alegres companyies mundanes.
Si ets Simó de Cirene, pren la creu i segueix Crist. Si ets el lladre i si seràs penjat a la creu, és a dir, si seràs castigat, fes com el bon lladre i reconeix honestament Déu, que t'esperava a la prova. Ell va ser comptat entre els malfactors per tu i pel teu pecat, i tu fes-te just per ell. Adora aquell que ha estat crucificat per tu. Si ets crucificat per la teva culpa, treu profit del teu pecat. Compra amb la mort la teva salvació, entra amb Jesús al paradís i així comprendràs de quins béns t'havies privat. Contempla aquelles belleses i deixa que el murmurador, del tot ignorant del pla diví, mori fora amb la seva blasfèmia.
Si ets Josep d'Arimatea, demana el cos a qui l'ha crucificat, assumeix, és a dir, aquell cos i fes-te pròpia, així, l'expiació del món.
Si ets Nicodè, l'adorador nocturn de Déu, sepelir el seu cos i ungi'l amb els ungüents de rit, és a dir, envolta'l del teu culte i de la teva adoració.
I si tu ets una de les Marias, escampa al matí les teves llàgrimes. Fes de veure per primera la pedra tombada, va encontre dels àngels, sinó al mateix Jesús.
Això és el que significa fer-se partícips de la Pasqua de Crist.

Dels «Discursos» de sant Gregori de Nissa, bisbe