Diu l'Apostol: «Siguiu-me» (Gal 4, 12). Jo vaig néixer jueu, però, guiado per consideracions espirituals, rebutjo tota concepció exclusivament material. «Perquè jo també he estat com vosaltres» (Gal 4, 12), és a dir, home. Després, oportunament i amb discreció, recorda el seu amor per ells, perquè no el considerin com el seu enemic. Precisament així s'expressa: Us prego, germans, no m'heu ofès en res (cf. Gal 4, 12); com si digués: No heu de pensar que vull ofendre-us.
Sobre el mateix tema afegeix: «Fills meus» (Gal 4, 19). Ho diu perquè el imitin realment com un pare. I completa: «Que jo torni a donar a llum en les dolències, fins que Crist no estigui format en vosaltres!» (Gal 4, 19). Això ho ha dit més aviat com si representés la Mare Església. De fet, també en un altre pas diu: «Vam ser amables amb vosaltres, com una mare que nodreix i té cura dels seus fills» (1 Ts 2, 7).
Crist neix i es forma en qui creu mitjançant la fe, existent en l'home interior; en qui és cridat a la llibertat de la gràcia; en qui és suau i humil de cor, i que no s'enorgulleix de la nul·litat dels seus mèrits i les seves obres; en qui atribueix els seus mèrits al don diví. Aquest s'identifica amb Crist. Així, qui va dir: «Cada vegada que heu fet aquestes coses a un sol d'aquests meus germans més petits, m'heu fet a mi» (Mt 25, 40), anomena el veritable creient el més petit dels seus, és a dir, un altre ell mateix. De fet, Crist es forma en qui rep la imatge de Crist. Però rep la imatge de Crist qui s'adhereix a Crist amb veritable amor espiritual. N'segueix que ell esdevé còpia de Crist i, en la mesura que la seva condició ho permet, esdevé el mateix Crist. Així afirma Joan: «Qui diu que habita en Crist, ha de comportar-se com ell es va comportar» (1 Jv 2, 6).
Però com que els homes són concebuts pels pares per ser formats i, un cop formats, són donats a llum per veure la llum, pot sorprendre allò que ha estat dit: «Que jo torni a donar a llum en les dolències, fins que Crist no estigui format en vosaltres!» (Gal 4, 19). A menys que entenguem que aquest partit ocupa el lloc de les preocupacions doloroses a través de les quals els va donar a llum perquè nasquessin en Crist. En aquest sentit els dona a llum encara, preocupat com està dels perills de seducció, dels quals els veu amenaçats. La dolorosa sol·licitud envers ells, és a dir, aquesta mena de maternitat espiritual, perdura fins que tots arribin a la unitat de la fe en la mesura que correspon a la plena maduresa de Crist, perquè no siguin sacsejats per qualsevol vent de doctrina (cf. Ef 4, 13-14).
Per tant, no tant per l'inici de la fe, sent ells ja nascuts, sinó per la creixença i la maduresa, ha estat afirmat: «Que jo torni a donar a llum en les dolències, fins que Crist no estigui format en vosaltres!» (Gal 4, 19). En un altre lloc tracta d'aquest partit amb altres termes, quan diu: «La meva angoixa diària, la preocupació per totes les esglésies. Qui és feble, que jo no ho sigui? Qui rep escàndol, que jo no en tremoli?» (2 Cor 11, 28-29).

Del «Comentari a la Carta als Galates» de sant Agustí, bisbe