Néixer en el moment adequat i morir en el moment oportú

«Hi ha un temps per néixer», diu, «i un temps per morir» (Qo 3, 2). Que el cel vulgui que també a mi se'm concedeixi néixer al temps adequat i morir en el moment més oportú.

De fet, nosaltres som d'alguna manera pares de nosaltres mateixos, quan mitjançant les bones disposicions d'ànim i del lliure albir, formem, engendrem i donem a llum nosaltres mateixos.

Això ho realitzem quan acollim Déu en nosaltres mateixos i ens fem fills seus, fills de la virtut i fills de l'Altíssim. En canvi, ens quedem imperfeccions i immadurs, fins que no s'ha format en nosaltres, com diu l'Apostol, «la imatge de Crist». És necessari, però, que l'home de Déu sigui íntegre i perfecte. Aquesta és la nostra veritable naixença.

«Hi ha un temps per morir». Per a sant Pau, tot temps era adequat per a una bona mort. De fet, crida en els seus escrits: «Cada dia em dono per mort» (1 Cor 15, 31) i també: «Per causa teva som morts tot el dia» (Rm 8, 36). I precisament en nosaltres mateixos portem la sentència de mort. És clar, aleshores, de quina manera Pau mor cada dia, ell que no viu per al pecat, sinó que mortifica el seu cos i porta sempre en si mateix la mortificació del cos de Crist, i és sempre crucificat amb Crist, ell que mai no viu per si mateix, sinó que porta en si el Crist vivent. Aquesta, segons mi, ha estat la mort oportuna que ha donat la veritable vida. De fet, diu: Faré morir i donaré la vida (cf. Dt 32, 39) perquè ens convençam veritablement que és un don de Déu estar morts al pecat i vivificats en l'esperit. La paraula de Déu, de fet, promet la vida precisament com a efecte de la mort.

Sant Gregori de Nissa, bisbe