A nosaltres ens són necessàries les paraules per recordar-nos i considerar allò que demanem, però no creiem que hem d'informar amb elles el Senyor, ni doblegar-lo als nostres desitjos.
Quan, doncs, diem: «Sigui santificat el teu nom», ens estimulem a nosaltres mateixos a desitjar que el seu nom, que sempre és sant, sigui considerat sant també pels homes, és a dir, que no sigui menyspreat. Això no és útil a Déu, sinó als homes.
Quan, a més, diem: «Vingui el teu regne», que, vulguem o no, certament vindrà, excitem la nostra aspiració cap a aquell regne, perquè vingui per a nosaltres i mereguem regnar-hi.
Quan diem: «Faci's la teva voluntat, com al cel així a la terra», li demanem la gràcia de l'obediència, perquè la seva voluntat sigui complerta per nosaltres, com al cel és executada pels àngels.
Dient: «Dona'ns avui el nostre pa de cada dia», amb la paraula «avui» volem dir en el temps present. Amb el terme «pa» demanem tot allò que ens és necessari, indicant-ho amb allò que més ens cal per al manteniment diari. Demanem també el sacrament dels fidels, necessari en la vida present per aconseguir la felicitat, no la temporal, sinó l'eterna.
Quan diem: «Perdona'ns les nostres ofenses, com nosaltres perdonem als que ens han ofès», ens recordem tant allò que hem de demanar, com allò que hem de fer per merèixer rebre el perdó.
Quan diem: «I no ens deixis caure en la temptació», som exhortats a demanar l'auxili indispensable per no cedir a les temptacions i per no quedar-nos vençuts per l'engany o per la pena.
Quan diem: «Llibera'ns del mal», ens recordem a nosaltres mateixos que encara no som possessors d'aquell bé en el qual no patirem més cap mal. Aquesta petició és l'última de l'oració dominical. Té un significat molt ampli. Per això, en qualsevol tribulació en què es trobi el cristià, amb ella expressi els seus gemecs, amb ella acompanyi les seves llàgrimes, amb ella iniciï la seva pregària, en ella la prolongui i amb ella la finalitzi.
Les expressions que hem passat en revista tenen l'avantatge de recordar-nos les realitats que signifiquen. Totes les altres fórmules destinades a suscitar o a intensificar el fervor interior, no contenen res que no es trobi ja a la pregària del Senyor, sempre que, naturalment, la recitem bé i amb intel·ligència.
Qualsevol que pregui amb paraules que no tenen cap relació amb aquesta pregària evangèlica, potser no fa una pregària mal feta, però segurament massa humana i terrenal. D'altra banda, em costaria adonar-me que una tal pregària es pugui dir encara ben feta pels cristians. I la raó és que, havent nascut ells de l'Esperit, han de pregar només de manera espiritual.

De la «Carta a Proba» de sant Agustí, bisbe