«El nostre cor s'ha obert del tot per a vosaltres» (2 Cor 6, 11). Com la calor, aixì la caritat té la prerrogativa de dilatar: è, en efecte, una virtut ardent i impetuosa. Ella obría la boca i dilatava el cor de Pau. I no hi havia cap cor més gran que el cor de Pau. Ell, com qualsevol persona que estima, abraçava amb un amor tan profund tots els fidels que ningú n'era exclòs o deixat de banda. I no ens meravelli aquest seu amor pels creients, atès que el seu amor s'estenia fins i tot als no creients. No va dir, en efecte: «Només estimo amb la boca, sinó que el cor canta a l'uníson en l'amor amb la boca, per això parlo amb confiança, amb tot el cor i amb tota la ment». No diu: «us estimo», sinó que fa servir una expressió molt més significativa: «La nostra boca s'ha obert i el nostre cor s'ha dilatat», ès a dir, us porto tots a l'interior del cor, en un abraç universal. Qui è estimat, en efecte, es mou a la seva voluntat a l'interior del cor que l'estima. Per això l'Apostol afirma: «No sou realment estrets en nosaltres; són els vostres cors on sou estrets. Parlo com a fills: feu-nos el contraprest, obriu vosaltres també el vostre cor!» (2 Cor 6, 12-13). Nota la reprimenda, endolcida per l'amor, característica de les persones que estimen. No els diu que no l'estimen, sinó que fa entendre que no li volen tan de bé com ell a ells. No vol renyar-los, sinó dolçament.
S'hi percep arreu, en les seves cartes, la presença d'aquest seu amor tan viu pels fidels. Escriu als Romans: Desitjo veure-us i sovint m'he proposat de venir a trobar-vos. Espero poder venir a trobar-vos de alguna manera (cf. Rm 1, 10-11). Als Galates fa dir: «Fills meus, que de nou torno a parir-vos en el dolor» (Gal 4, 19). Als Efesis: «Per això, doblego les genolls davant del Pare per a vosaltres» (Ef 3, 14). Als Tessalonicenses afegeix: Quina è la meva esperança o la meva alegria o la meva corona de glòria? No sou vosaltres? (cf. 1 Ts 2, 19). Afirmà aixì que els porta al cor fins i tot encadenat.
Escriu a més als Colossencs: Vull que sapigueu quina lluita sosté per a vosaltres, fins i tot per a aquells que no em coneixen de vista, per tal que els vostres cors trobin consol (cf. Col 2, 1), i als Tessalonicenses: Com una nodrissa que cura els seus nadons, aixì hàgim volgut, per la gran estima que us teníem, donar-vos no només l'Evangeli, sinó també la nostra pròpia vida (cf. 1 Ts 2, 7- 8). No vol que s'angoixin per ell. Per això no desitja ser únicament ell a estimar, sinó també ser estimat per ells, per atraure més les seves ànimes. I se'n alegra d'aquesta seva actitud. Assegura, en efecte: È arribat Títit i ens ha fet conèixer el vostre desig, el vostre plor, el vostre amor per a mi (cf. 2 Cor 7, 7).

Dels «Sermons sobre la segona carta als Corintis» de sant Joan Crisòstom, bisbe