Diu l'Apòstol: «El món m'ha estat crucificat, com jo per al món» (Gal 6, 14). A més, perquè sabem que fins i tot vivint podem tenir una mort, però bona, ens exhorta a portar sempre i en tot lloc en el nostre cos la mort de Jesù, perquè qui hagi tingut en si la mort de Jesù, tindrà en el seu cos també la vida del Senyor Jesù (cf. 2 Cor 4, 10).
Aleshores, operi també en nosaltres la mort, perquè compleixi la seva obra també la vida. Vinga una bona vida després de la mort, és a dir, una bona vida després de la victòria, una bona vida al final de la batalla. La llei de la carn no sigui més capaç d'oposar-se a la llei de l'esperit, i no hi hagi més cap lluita amb el cos mortal, sinó que en el cos mortal regni la victòria. I no sabria dir jo mateix si aquesta mort no tingui més poder que la vida.
Certament, em sento impulsat per l'autoritat de l'Apòstol que diu: «En nosaltres opera la mort, però en vosaltres la vida» (2 Cor 4, 12). La mort d'un sol, a quants pobles portà la vida! Per això ensenya que nosaltres, col·locats en aquesta vida, hem de desitjar aquesta mort, perquè la mort de Crist resplendeixi en el nostre cos, aquella mort benaurada mitjançant la qual l'home exterior es va desfent perquè l'interior es renovi dia a dia (cf. 2 Cor 4, 16) i la nostra habitació terrenal sigui desfet (cf. 2 Cor 5, 1) i aixì ens s'obri la mansió celestial.
Per tant, imita la mort qui es sustraeix a la complicitat d'aquesta carn i es deslliga d'aquelles cadenes de les quals parla el Senyor mitjançant Isaíes: «Treu les cadenes iniques, treu els llaços del jou, deixa anar lliures els oprimits i trenca tot jou» (Is 58, 6).
Per això el Senyor va permetre que s'introduíss la mort perquè cessès el pecat. Però perquè, a la seva vegada, la mort no marcàs el final de la natura, es va donar la resurrecció dels morts. Aixì, mitjançant la mort, venia a cessar la culpa i mitjançant la resurrecció la natura restava per sempre.
Aquesta mort, doncs, ès el pas obligat per a tots. Cal que la teva vida sigui un pas continu, que facis un pas de la corrupció a l'incorruptibilitat, de la mortalitat a l'immortalitat, dels turments a la pau. Per això, no et repugni el nom de la mort; en canvi, t'alegri els beneficis d'un trànsit feliç. En realitat, quès ès la mort, sinó l'enterrament dels vicios i la resurrecció de les virtuts? Per això també Balaam va dir: «Que pugui morir la mort dels justos» (Nm 23, 10), és a dir: que sigui enterrat de manera que depongui els vicios i se'vesti de la gràcia dels justos, els quals porten sempre i en tot lloc en el seu cos i en la seva ànima la mort de Crist.
Aleshores, operi també en nosaltres la mort, perquè compleixi la seva obra també la vida. Vinga una bona vida després de la mort, és a dir, una bona vida després de la victòria, una bona vida al final de la batalla. La llei de la carn no sigui més capaç d'oposar-se a la llei de l'esperit, i no hi hagi més cap lluita amb el cos mortal, sinó que en el cos mortal regni la victòria. I no sabria dir jo mateix si aquesta mort no tingui més poder que la vida.
Certament, em sento impulsat per l'autoritat de l'Apòstol que diu: «En nosaltres opera la mort, però en vosaltres la vida» (2 Cor 4, 12). La mort d'un sol, a quants pobles portà la vida! Per això ensenya que nosaltres, col·locats en aquesta vida, hem de desitjar aquesta mort, perquè la mort de Crist resplendeixi en el nostre cos, aquella mort benaurada mitjançant la qual l'home exterior es va desfent perquè l'interior es renovi dia a dia (cf. 2 Cor 4, 16) i la nostra habitació terrenal sigui desfet (cf. 2 Cor 5, 1) i aixì ens s'obri la mansió celestial.
Per tant, imita la mort qui es sustraeix a la complicitat d'aquesta carn i es deslliga d'aquelles cadenes de les quals parla el Senyor mitjançant Isaíes: «Treu les cadenes iniques, treu els llaços del jou, deixa anar lliures els oprimits i trenca tot jou» (Is 58, 6).
Per això el Senyor va permetre que s'introduíss la mort perquè cessès el pecat. Però perquè, a la seva vegada, la mort no marcàs el final de la natura, es va donar la resurrecció dels morts. Aixì, mitjançant la mort, venia a cessar la culpa i mitjançant la resurrecció la natura restava per sempre.
Aquesta mort, doncs, ès el pas obligat per a tots. Cal que la teva vida sigui un pas continu, que facis un pas de la corrupció a l'incorruptibilitat, de la mortalitat a l'immortalitat, dels turments a la pau. Per això, no et repugni el nom de la mort; en canvi, t'alegri els beneficis d'un trànsit feliç. En realitat, quès ès la mort, sinó l'enterrament dels vicios i la resurrecció de les virtuts? Per això també Balaam va dir: «Que pugui morir la mort dels justos» (Nm 23, 10), és a dir: que sigui enterrat de manera que depongui els vicios i se'vesti de la gràcia dels justos, els quals porten sempre i en tot lloc en el seu cos i en la seva ànima la mort de Crist.