Tres són els elements que manifesten i distingeixen la vida del cristià: l'acció, la paraula i el pensament. Primer entre aquests és el pensament, al segon lloc ve la paraula que descobreix i manifesta amb paraules allò que ha estat concebut amb el pensament. Després, en tercer lloc, es col·loca l'acció, que tradueix en fets allò que ha estat pensat.

Per tant, si qualsevol de les moltes coses possibles ens porta naturalment a pensar, a parlar o a actuar, és necessari que cada una de les nostres paraules, fets o pensaments sigui dirigida i regulada per aquelles normes amb les quals Crist s'ha manifestat, de manera que no pensem, ni diguem, ni fem res fora de la norma sublime.

I què altre, doncs, hauria de fer aquell que ha estat fet digne del gran nom de Crist, sinó explorar diligentment cada un dels seus pensaments, paraules i accions, i veure si cadascun d'ells tendeix a Crist o si se'n allunya?

De moltes maneres es pot fer aquest important examen. En efecte, tot allò que es fa o es pensa o es diu, sota l'impuls d'alguna mala passió, això no s'acorda gens amb Crist, sinó que porta més aviat la marca i la empremta de l'enemic, el qual barreja amb la perla preciosa del cor la fanga de viles concupiscències per empausir i deformar el llustre llimp de la perla.

Allò que, en canvi, és lliure i pur de tota viciosa voluntat, això és certament dirigit a l'autor i príncep de la pau, Crist. Qui atreu i deriva d'ell, com d'una font pura i incorrupta, els sentiments i els afectes del seu cor, presentarà, amb el seu principi i la seva origen, una semblança tal com pot tenir amb la seva font l'aigua, que corre pel rierol o brilla a l'amfora.

En efecte, la puretat que és en Crist i aquella que és en els nostres cors és la mateixa. Però la de Crist s'identifica amb la font; la nostra, en canvi, mana d'ell i corre en nosaltres, arrossegant amb si pel camí la bellesa i la honestetat dels pensaments, de manera que aparegui una certa coherència i harmonia entre l'home interior i l'exterior, atès que els pensaments i els sentiments, que provenen de Crist, regulen la vida i la guien en l'ordre i en la santedat.

En això, doncs, a parer meu, rau la perfecció de la vida cristiana, en la plena assimilació i en la concreta realització de tots els títols expressats pel nom de Crist, tant en l'àmbit interior del cor, com en l'exterior de la paraula i de l'acció.

Sant Gregori de Nissa, bisbe