Les paraules del nostre Senyor Jesù Crist ens volen recordar que existeix un únic objectiu al qual aspirem, quan ens afatiguem amb les diverses ocupacions d'aquest món. Hi aspirem mentre som pelegrins i encara no estem estables; en camí i encara no a la pàtria; en el desig i encara no en la satisfacció. Però hem d'aspirar-hi sense desgana i sense interrupció, per poder arribar finalment un dia a la meta. Marta i Maria eren dues germanes, no només pel que fa a la naturalesa, sinó també pel que fa a la religió; totes dues honoraven Déu, totes dues servien el Senyor present en la carn en perfecta harmonia de sentiments. Marta el va rebre com es sol rebre els pelegrins, i, no obstant això, va rebre el Senyor com a serventa, el Salvador com a malalt, el Creador com a criatura; el va rebre per alimentar-lo en el seu cos, mentre ella havia d'alimentar-se amb l'Esperit. El Senyor, de fet, va voler prendre la forma d'esclau i ser alimentat en aquesta forma pels servents, per dignació i no per condició. De fet, això també va ser una dignació, és a dir, oferir-se per ser alimentat: tenia un cos en el qual sentia gana i set.
Per tant, el Senyor va ser rebut com a hoste, ell que «va venir al seu propi, però els seus no el van rebre. Però a tots els que l'han rebut, els ha donat poder de convertir-se en fills de Déu» (Jn 1, 11-12). Ha adoptat servents i els ha fet germans, ha rescatat presoners i els ha constituït cohereus. No obstant això, cap de vosaltres s'atreveixi a exclamar: «Feliços els que han meregut rebre Crist a casa seva!». No et lamentis, no et queixis perquè has nascut en un temps en què no pots veure el Senyor en la carn. Ell no t'ha privat d'aquest honor, perquè ha assegurat: «Cada vegada que heu fet aquestes coses a un sol d'aquests meus germans més petits, m'heu fet a mi» (Mt 25, 40).
A més, tu, Marta, que així ho diguis amb la teva pau, tu, ja beneïda pel teu lloable servei, com a recompensa demanes el descans. Ara estàs immersa en moltes tasques, vols restaurar cossos mortals, encara que siguin de persones santes. Però digues-me: Quan arribis a aquella pàtria, trobaràs el pelegrí per rebre'l com a hoste? Trobaràs l'afamat a qui trencar el pa? L'assetat a qui oferir de beure? L'home malalt a qui visitar? El litigiós a qui portar a la pau? El mort a qui enterrar?
Allà no hi haurà lloc per a tot això. I llavors què hi haurà? Allò que Maria ha triat: allà serem alimentats, no alimentarem. Per tant, serà complet i perfecte allò que aquí Maria ha triat: d'aquella taula rica recollia les miques de la paraula del Senyor. I voleu saber exactament què hi haurà allà? El mateix Senyor afirma dels seus servents: «En veritat us dic, els farà seure a taula i passarà a servir-los» (Lc 12, 37).

Dels «Discursos» de sant Agustí, bisbe