Atès que el Senyor ha dit què tenen al cor certs pastors, afegeix també quines obligacions descuiden. De fet, els defectes de les ovelles són àmpliament difosos. Molt poques són les ovelles sanes i prosperes. Són rares, és a dir, aquelles ben arrelades en l'aliment de la veritat, que gaudeixen amb profit dels pasturatges donats per Déu. Però aquests pastors malvats no es mostren clemens ni amb aquestes. No n'hi ha prou amb que descuidin les ovelles malaltes o febles, disperses i perdudes. En la mesura que depèn d'ells, maten també aquelles que són fortes i en bona salut. Potser diràs: Però aquestes viuen. Sí, viuen, però per la misericòrdia de Déu. Tanmateix, en la mesura que depèn d'ells, els pastors dolents les maten. Com les maten?, diràs. Vivint malament, donant-los un mal exemple.

Es va dir potser sense raó a aquell servent de Déu que excel·lia entre les membres del Suprem Pastor: Ofríu-vos com a exemple en tota bona conducta? (cf. Tt 2, 7). I encara: Sigues model per als fidels (cf. 1 Tm 4, 12). Una ovelleta, de fet, encara que sana, observant que el seu pastor habitualment viu malament, si desvia els ulls de la llei del Senyor i mira l'home, comença a dir en el seu cor: Si el meu superior viu així, qui m'impedeix de fer el mateix? D'aquesta manera el pastor mata l'ovella sana. Per tant, si mata l'ovella sana, què farà mai amb les altres ovelles? Què farà aquest pastor que, vivint malament, fa perir l'ovella, que ell no havia fet sana, sinó que més aviat havia trobat forta i vigorosa? Dic i repeteixo a la vostra caritat: Hi ha ovelles que viuen, són fermes en la paraula del Senyor i s'atenen a aquella norma que han escoltat d'ell: «Tot el que us diguin, feu-ho i observeu-ho, però no feu segons les seves obres» (Mt 23, 3). Tanmateix el pastor, que davant del poble es comporta malament, en la mesura que depèn d'ell, mata aquell que l'observa. No s'enganyi, doncs, perquè aquell no ha mort.

Aquell viu, però el pastor es fa igualment un assassí.

D'una manera anàloga, quan un home corromput mira una dona amb desig, ella roman casta, però ell ja ha comès adulteri. Roman de fet vera i transparent la paraula del Senyor a aquest respecte: «Qualsevol que mira una dona per desitjar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor» (Mt 5, 28). No ha entrat a la seva habitació, però en el seu íntim ja desfogava la seva passió.

Així, qualsevol que es comporta malament davant d'aquells als quals és prepost, en la mesura que depèn d'ell mata també els sans. Qui l'imita, mor; qui no l'imita, continua vivint. Però en la mesura que depèn d'ell, mata tots dos. Aquesta és la reprimenda que fa el Senyor: «Matau les ovelles més grasses, però no pastureu el meu ramat» (Ez 34, 3).

Sant Agustí, bisbe