Davide va confessant: «Reconeixo la meva culpa» (Sal 50, 5). Si jo reconec, tu, doncs, perdona. No presumim gens de ser perfectes i que la nostra vida sigui sense pecat. Que es doni a la conducta aquella lloa que no oblidi la necessitat del perdó. Els homes sense esperança, quant menys s'ocupen dels seus propis pecats, tant més s'ocupen dels dels altres. De fet, no busquen què corregir, sinó què criticar. I com que no poden excusar-se ells mateixos, estan disposats a acusar els altres. No és aquesta la manera de pregar i d'implorar el perdó de Déu, ensenyada-nos pel salmista, quan va exclamar: «Reconeixo la meva culpa, el meu pecat em va sempre davant» (Sal 50, 5). Ell no s'ocupava dels pecats dels altres. Citava a si mateix, no mostrava tendresa amb si mateix, sinó que excavava i penetrava sempre més profundament en si mateix. No s'indulgia amb si mateix, i per això pregava sí que se li perdonés, però sense presumpció.      
Vols reconciliar-te amb Déu? Comprend el que fas amb tu mateix, perquè Déu es reconciliï amb tu. Presta atenció al que es llegeix en el mateix salm: «No agraeixes el sacrifici i, si ofereixo holocausts, no els acceptes» (Sal 50, 18). Doncs, restaràs sense sacrifici? No tindràs res per oferir? Amb cap ofrena podràs aplacar Déu? Què has dit? «No agraeixes el sacrifici i, si ofereixo holocausts, no els acceptes» (Sal 50, 18). Continua, escolta i prega: «Un esperit contrit és sacrifici a Déu, un cor trencat i humiliat, Déu, tu no desprecies» (Sal 50, 19). Després d'haver rebutjat allò que oferies, has trobat què oferir. De fet, entre els antics oferies víctimes del ramat i eren denominades sacrificis. «No agraeixes el sacrifici»: no acceptes més aquests sacrificis passats, però busques un sacrifici.
Diu el salmista: «Si ofereixo holocausts, no els acceptes». Per tant, atès que no agraeixes els holocausts, restaràs sense sacrifici? No sigui mai. «Un esperit contrit és sacrifici a Déu, un cor trencat i humiliat, Déu, tu no desprecies» (Sal 50, 19). Tens la matèria per sacrificar. No vaguis a buscar el ramat, no preparis embarcacions per anar a les regions més llunyanes d'on portar aromes. Busca en el teu cor allò que és agradable a Déu. Cal trencar finament el cor. Tens por que perixi perquè és fràgil? A la boca del salmista trobes aquesta expressió: «Crea en mi, o Déu, un cor pur» (Sal 50, 12). Per tant, ha de ser destruït el cor impur, perquè sigui creat el pur.         
Quan pegen, hem de sentir remordiment de nosaltres mateixos, perquè els pecats desagraden a Déu. I atès que constatem que no som sense pecat, almenys en això intentem ser semblants a Déu: en sentir-nos malament per allò que li desagrada a Déu. D'alguna manera estàs unit a la voluntat de Déu, atès que et desagrada allò que el teu Creador odia.

Sant Agustí, bisbe