É a saber que el terme «àngel» denota l'ofici, no la natura. En efecte, aquests sants esperits de la pàtria celestial són sempre esperits, però no es poden dir sempre àngels, ja que només llavors són àngels, quan per mitjà d'ells es dona un anunci. Aquells que porten anuncis ordinaris són dits àngels, aquells, en canvi, que anuncien els esdeveniments més grans són anomenats arcanàngels.

Per això a la Verge Maria no se li envia un àngel qualsevol, sinó l'arcanàngel Gabriel. Era ben just, en efecte, que per a aquesta missió fos enviat un àngel entre els majors, per portar el més gran dels anuncis.

A ells s'atribueixen noms particulars, perquè també de la manera de dir-los aparegui quin tipus de ministeri se'ls ha confiat. A la santa ciutat del cel, feta perfecta pel coneixement plenari que brota de la visió de Déu omnipotent, els àngels no tenen noms particulars que distingeixin les seves persones. Però quan vénen a nosaltres per alguna missió, prenen també el nom de l'ofici que exerceixen.

Així, Miquel significa: Qui és com Déu?, Gabriel: Força de Déu, i Rafael: Medicina de Déu. Quan ha de complir-se alguna cosa que requereix gran coratge i força, es diu que ha estat enviat Miquel, perquè es pugui comprendre, de l'acció i del nom, que ningú pot actuar com Déu. L'antic adversari que desitjà, en la seva superbia, de ser semblant a Déu, dient: M'elevaré al cel (cf. Is 14, 13-14), sobre les estrelles de Déu aixecaré el meu tron, em faré igual a l'Altíssim, al final del món serà abandonat a si mateix i condemnat a l'extrem suplici. Bé, ell és presentat en acte de combatre amb l'arcanàngel Miquel, com diu Joan: «Va esclatar una guerra al cel: Miquel i els seus àngels combatien contra el drac» (Ap 12, 7).

A Maria és enviat Gabriel, que és anomenat Força de Déu; ell venia a anunciar aquell que es dignà aparèixer en la humilitat per derrotar les potències malignes de l'aire. Havia, doncs, d'ésser anunciat per «Força de Déu» aquell que venia com a Senyor dels exèrcits i fort guerrer.

Rafael, com hem dit, significa Medicina de Déu. Ell, en efecte, tocà els ulls de Tobies, gairebé en acte de medicar-los, i dissipà les tenebres de la seva ceguesa. Fou just, doncs, que fos anomenat «Medicina de Déu» aquell que va ser enviat a operar guaricions.

Sant Gregori Magne, papa