«El Senyor és la meva llum i la meva salvació; de qui tindré por?» (Sal 26, 1). Es mostra gran aquest servent que comprenia com era il·luminat, per qui era il·luminat i qui era il·luminat. Veia la llum: no aquesta que es pon, sinó aquella que l'ull no veu. Les ànimes irradiades per aquesta llum no cauen en el pecat, no s'entrebenen en els vicios.
El Senyor deia: «Camineu mentre teniu la llum» (Jn 12, 35). De quina llum parlava si no de si mateix? Ell, en efecte, ha dit: «Jo com a llum he vingut al món» (Jn 12, 46), perquè els que veuen no vegin i els cecs rebin la llum.
El Senyor és, doncs, aquell que ens il·lumina, el sol de justícia que ha irradiat l'Església catòlica, escampada per tot el món. El profeta la profetitzava amb aquestes paraules: «El Senyor és la meva llum i la meva salvació; de qui tindré por?».
Si l'home interior és il·luminat, no vacil·la, no es desvia del seu camí, no perd el coratge. Qui descobreix de lluny la seva pàtria, suporta tota contrarietat, no s'entristeix en les adversitats del temps present; en canvi, repren coratge en el Senyor, és humil de cor, resisteix a la prova i, en la seva humilitat, porta paciència. Aquesta llum veritable, que il·lumina tot home que ve al món (cf. Jn 1, 9), s'ofereix a qui la tem, baixa i es revela en aquells que el Fill vol il·luminar.
Qui jacien en les tenebres i a l'ombra de la mort, és a dir, en les tenebres del mal i a l'ombra del pecat, a l'esplendor d'aquesta llum tenen horror de si mateixos, tornen a si mateixos, es penedeixen, se'n vergonyen i diuen: «El Senyor és la meva llum i la meva salvació, de qui tindré por?». Gran salvació, aquesta, germans meus. Salvació que no tem caigudes, que no té por de fadigues, que afronta de bona gana el patiment. Tots, per tant, hem d'exclamar en cor i amb entusiasme, no només amb la llengua, sinó també amb el cor: «El Senyor és la meva llum i la meva salvació; de qui tindré por?».
És ell qui il·lumina, és ell qui salva. De qui tindré por? Vinguin les tenebres de les temptacions; el Senyor és la meva llum. Poden venir, però no podran vèncer-me; poden assaltar el meu cor, però no vèncer-lo. Vinguin les cegues concupiscències. El Senyor és la meva llum. Ell, doncs, és la nostra fortalesa. Ell es dona a nosaltres i nosaltres ens donem a ell. Afanyeu-vos cap al metge mentre sou a temps, perquè no passi que no pugueu més quan el vulgueu.

Dels «Sermons» de Joan de Nàpols, bisbe