On on Jesús ha ascendut, hi sigui el nostre cor

Aqueste dia el nostre Senyor Jesucrist ha ascendit al cel. Que el nostre cor pugi també amb ell.

Escotem l'apòstol Pau que proclama: «Si heu ressuscitat amb Crist, cerqueu les coses d'alt, on Crist seu a la dreta de Déu. Penseu en les coses d'alt, no en les de la terra» (Col 3, 1-2). Com ell ha ascendit i no s'ha allunyat de nosaltres, així també nosaltres ja som allà amb ell, encara que en el nostre cos no s'hagi complert encara allò que se'ns ha promès.

Crist és ara exaltat per damunt dels cels, però pateix aquí a la terra totes les tribulacions que nosaltres suportem com a membres seus. D'això va donar garantia fent sentir aquell crit: «Saul, Saul, per què em persegueixes?» (At 9, 4). I així també: «Tinc gana i em heu donat de menjar» (Mt 25, 35).

Per què, doncs, no ens esforcem també nosaltres en aquesta terra, de manera que ja descansin amb Crist al cel, nosaltres que estem units al nostre Salvador mitjançant la fe, l'esperança i la caritat? Crist, en efecte, tot i estar-hi allà, encara roman amb nosaltres. I nosaltres, de manera semblant, tot i habitar aquí baix, ja som amb ell. I Crist pot assumir aquest comportament en virtut de la seva divinitat i onipotència. A nosaltres, en canvi, és possible, no perquè siguem éssers divins, sinó per l'amor que li tenim. Ell no va abandonar el cel, descendent fins a nosaltres; i tampoc no s'ha allunyat de nosaltres, quan de nou ha ascendit al cel. En efecte, ell mateix dona testimoni de trobar-se allà mentre era aquí a la terra: Ningú ha pujat mai al cel, sinó aquell que ha descendit del cel, el Fill de l'home, que és al cel (cf. Jn 3, 13).

Aquesta afirmació va ser pronunciada per subratllar la unitat entre ell, el nostre cap, i nosaltres, el seu cos. Per tant, ningú pot fer un acte semblant si no és Crist, perquè també nosaltres som ell, pel fet que ell és el Fill de l'home per nosaltres, i nosaltres som fills de Déu per ell.

Així s'expressa l'Apòstol parlant d'aquesta realitat: «Com el cos, tot i ser un, té molts membres, i tots els membres, tot i ser molts, són un sol cos, així també Crist» (1 Cor 12, 12). L'Apòstol no diu: «Així Crist», sinó que subratlla: «Així també Crist». Crist, doncs, té molts membres, però un sol cos.

Per això ell ha descendit del cel per la seva misericòrdia i no ha ascendit sinó ell, mentre nosaltres únicament per gràcia hem ascendit en ell. I així no va descendir sinó Crist i no ha ascendit sinó Crist. Això no perquè la dignitat del cap es confongui en el cos, sinó perquè la unitat del cos no es separi del cap.

Sant Agustí, bisbe