S'ha de pregar de manera especial per tot el cos de l'Església: «Ofereix a Déu un sacrifici de lloa i deslliura al Molt Alt els teus vots» (Sal 49, 14). Qui promet a Déu i manté allò que li ha promès, el lloa. Per això és privilegiat sobre els altres aquell samarità que, purificat de la lepra per ordre del Senyor juntament amb els altres nou, torna sol a Crist, magnifica Déu i el dona gràcies. D'ell Jesús va afirmar: «No s'ha trobat qui tornés a donar glòria a Déu, sinó aquest estranger? I li digué: Alça't i va, la teva fe t'ha salvat!» (Lc 17, 18-19).

El Senyor Jesús t'ha fet conèixer de manera divina la bondat del Pare que sap concedir coses bones, perquè tu també li demanis a ell, que és bon, allò que és bo. Ha recomanat de pregar intensament i freqüentment, no perquè la nostra pregària s'allargui fins a la tediositat, sinó més aviat que torni a terminis breus i regulars. En efecte, la pregària massa prolixa sovint esdevé mecànica i, d'altra banda, l'excés de distància porta a la negligència.

Quan demanes perdó per tu, llavors és precisament el moment de recordar-te que has de concedir-lo als altres. Així l'obra serà una recomanació per a la teva pregària. També l'Apostol ensenya que s'ha de pregar sense ira i sense conteses perquè la pregària no sigui turbat i falsificada. Ensenya també que s'ha de pregar en tot lloc (cf. 1 Tm 2, 8), allà on el Salvador diu: «Entra a la teva cambra» (Mt 6, 6). Entén no una cambra delimitada per parets on sigui tancada la teva persona, sinó la cel·la que és dins teu on estan emmurallats els teus pensaments, on resideixen els teus sentiments.  Aquesta cambra de la teva pregària és amb tu arreu, és secreta on vulguis que vagis, i en ella no hi ha altre jutge sinó Déu sol.

Encara t'ensenya que s'ha de pregar de manera tota especial per al poble, és a dir, per a tot el cos, per a tots els membres de la teva mare: en això rau el signe de la caritat mútua. Si, en efecte, preges per tu, pregaràs només pel teu interès. I si els individuals preguen només per ells mateixos, la gràcia és només en proporció de la pregària de cadascú, segons la seva major o menor dignitat. Si en canvi els individuals preguen per a tots, tots preguen pels individuals i l'avantatge és major.

Per tant, per concloure, si preges només per tu, pregaràs per tu, però sol, com hem dit. Si en canvi preges per a tots, tots pregaran per tu. Perquè en la totalitat hi ets també tu. La recompensa és major perquè les pregàries dels individuals posades juntes obtenen a cadascú allò que demana tot sencer el poble. En això no hi ha cap presumpció, sinó major humilitat i fruit més abundós.

Sant Ambròs, bisbe