L'Eucaristia és el nostre pa de salvació espiritual

Dient la pregària del Senyor, demanem: «Dona'ns avui el nostre pa de cada dia». Això es pot entendre tant en sentit espiritual com en sentit material, ja que l'un i l'altre significat, en l'economia divina, serveixen per a la salvació. En efecte, el pa de vida és Crist, i aquest pa no és de tots, però certament és nostre. I com que diem «Pare nostre», perquè és Pare dels que entenen i creuen, així també invoquem el «pa nostre», ja que Crist és pa dels que, com nosaltres, reben el seu cos.
Demanem, doncs, que cada dia ens sigui donat aquest pa. Vivim en Crist i rebem cada dia la seva Eucaristia com a aliment de salvació. Que no passi que, a causa de pecats greus, ens sigui negat el pa celestial, i així, privats de la comunió, també ens separem del cos de Crist. Ell mateix ha proclamat, en efecte: Jo sóc el pa de vida, que he descendit del cel. Si algú menja del meu pa, viurà eternament. I el pa que jo us donaré és la meva carn per a la vida del món (cf. Jn 6, 51).
Diu que si algú menja del seu pa viurà eternament. És evident, doncs, que viuen els que tasten el seu cos i reben l'Eucaristia per dret de comunió. D'aquí es dedueix que si algú s'absté de l'Eucaristia es separa del cos de Crist, i roman lluny de la salvació. És un fet del qual cal preocupar-se. Preguem al Senyor que no passi. És ell mateix qui pronuncia aquesta amenaça, dient: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu el seu sang, no tindreu la vida en vosaltres (cf. Jn 6, 53). Per això demanem que ens sigui donat cada dia el nostre pa, és a dir, Crist, perquè nosaltres, que romanem i vivim en Crist, no ens allunyem de la seva vida divina.
Després d'aquestes coses, preguem també pels nostres pecats, dient: «I perdoa'ns les nostres ofenses, com nosaltres perdonem als nostres deutors». Després d'haver demanat l'auxili de l'aliment, demanem també el perdó de les culpes.

Com és realment necessari, i com és prudent i saludable ser advertits que som pecadors, i ser impulsats a pregar pels nostres pecats! D'aquesta manera, mentre demanem el perdó a Déu, l'ànim fa ressorgir la consciència de si mateix. I perquè no passi que algú es complagui com si fos sense culpes i, pujant en alt, no caigui més ruïnós, s'el instrueix i s'el forma que ell peca cada dia, i per això se li mana de pregar cada dia pels pecats.

Així també amonestava Joan en la seva carta, dient: Si diem que no tenim cap pecat, ens enganyem a nosaltres mateixos, i no hi ha en nosaltres la veritat. Si, en canvi, confessem els nostres pecats, el Senyor és fidel i just, i ens perdoa els pecats (cf. 1 Jn 1, 8). En la seva carta ha unit juntes l'una i l'altra cosa: que nosaltres hem de pregar pels nostres pecats i que obtenim indulgència quan preguem. Amb això, ha anomenat també fidel el Senyor perquè manté la fe a la seva promesa de perdonar-nos els pecats. Aquell, en efecte, que ens ha ensenyat a pregar pels deutes i les culpes, ha promès la seva misericòrdia paternal i el seu perdó.

Sant Ciprià, bisbe i màrtir