Quan va informat de la mort del papa Fabià, sant Ciprià va escriure als presbíters i als diàcons de Roma aquesta carta:
«Encara era incerta entre nosaltres la notícia de la mort d'aquest meu sant germà en l'episcopat, i les informacions oscil·lavien dubtoses, quan vaig rebre de vosaltres la carta, enviada per mitjà del subdiàcon Cremenci, de la qual em vaig informar plenament de la seva gloriosa mort. Aleshores vaig exultar perquè a la integritat del seu govern havia seguit un final noble.
A aquest respecte, em congratulo moltíssim també amb vosaltres, perquè honreu la seva memòria amb un testimoni tan solemne i esplèndid, fent conèixer també a nosaltres la memòria gloriosa que teniu del vostre bisbe i oferint també a nosaltres un exemple de fe i de fortalesa.
De fet, tant com és perjudicial per als súbdits la caiguda de qui és al capdavant, tant com és útil i saludable un bisbe que s'ofereix als germans com a exemple de fermesa de fe».
Sembla que abans encara de rebre aquesta carta, l'església de Roma va oferir a l'església de Cartago el següent testimoni de la seva fidelitat en la persecució:
«L'església resisteix ferma en la fe. És cert que alguns, o perquè impressionats per la ressonància que podrien haver suscitat a causa de la seva alta posició social, o per via de la fragilitat humana, han cedit, no obstant això, per quant ja separats de nosaltres, no els hem abandonat en la seva defunció, sinó que els hem ajudat i encara som propers a ells perquè es rehabilitin mitjançant la penitència i rebin el perdó d'aquell que pot concedir-lo.
Si, de fet, nosaltres els deixéssim a la seva mercè, la seva caiguda es tornaria irreparable.
Proveu de fer també vosaltres el mateix, germans caríssims, oferint la mà a aquells que han caigut perquè es puguin aixecar. Així, si haguessin de patir encara la detenció, se sentiran forts per confessar aquesta vegada la fe i remeiar l'error anterior.
Permeteu-nos de recordar-vos també qual és la línia a seguir sobre un altre problema.
Aquells que van cedir en la prova, si malalts, i sempre que penedits i desitjosos de la comunió amb l'església, han de ser socorreguts. Les vídues i altres impossibilitats de presentar-se espontàniament, així com tots aquells que es troben a la presó o lluny de les seves cases, han de trobar qui els proveeixi. Ni tan sols els catecúmens colpits per la malaltia han de quedar defraudats en les seves esperances d'ajuda.
Vos saluden els germans que són a la presó, els presbíters i tota l'església, la qual amb la màxima sol·licitud vigila sobre tots aquells que invoquen el nom del Senyor. Però també nosaltres demanem el contraprest del vostre record».

Dels «Letters» de sant Ciprià, bisbe i màrtir, i de l'església de Roma sobre el martiri de Sant Fabià papa