Els presbíters siguin compassiusos i misericordiosos amb tothom; recollin els que s'han desviat, visitin els malalts sense descuidar la vídua, l'orfè, el pobre; es comportin bé davant de Déu i dels homes (cf. 2 Cor 8, 21). Continguin la ira, evitin qualsevol favoritisme, tot judici injust, totes les formes d'avarença. No prestin orelles al que es diu de mal contra ningú i no siguin massa severos en jutjar, conscients que tots som culpables de pecat.
Si demanem al Senyor que ens perdoni, hem de perdonar a la nostra vegada; estem sota la mirada del Senyor Déu, i «tots ens presentarem davant el tribunal de Crist i cadascun de nosaltres donarà compte a Déu de si mateix» (Rm 14, 10. 12). Servim-lo, doncs, amb por i amb gran respecte, com ell mateix ens va manar i els apòstols que ens van predicar l'Evangeli i els profetes que ens van anunciar la venuda del Senyor. Promoguem el bé amb totes les nostres forces, evitem els escàndols, els falsos germans i aquells que hipòcritament es fan passar pel nom del Senyor i enganyen els xots.
Qui no reconeix que Jesucrist ha vingut en la carn, és un anticrist (cf. 1 Jn 4, 2. 3; 2 Jn 7),  i qui no reconeix el testimoni de la creu és del diable; qui, a més, distorsiona les paraules del Senyor segons les seves passions i nega la resurrecció i el judici, aquest és fill primogènit de Satanàs. Deixem, doncs, de banda les xafarderies vanes de la gent i les falses doctrines, i dirigim-nos a l'ensenyament que ens va ser transmès des del principi: Siguem moderats i sobris per dedicar-nos a la pregària (cf. 1 Pt 4, 7). Perseverem en el dejuni i demanem amb súpliques a Déu, que ho veu tot, que «no ens deixi caure en la temptació» (Mt 6, 13), perquè, com va dir el Senyor, «l'esperit és disposat, però la carn és feble» (Mt 26, 41).
Quedem fermament ancorats a la nostra esperança i al penyor de la nostra justícia, Jesucrist, «que va portar els nostres pecats al seu cos sobre el fusta de la creu. Ell no va cometre pecat i a la seva boca no es va trobar engany» (1 Pt 2, 24. 22). Però per a nosaltres va suportar-ho tot perquè vivíssim en ell. Siguem, doncs, imitadors de la seva paciència i, si haguéssim de patir pel seu nom, donem-li glòria. Aquest és l'exemple que ell ens va donar en si mateix, i nosaltres hi hem cregut.

De la «Carta als Filipenses» de sant Policarp, bisbe i màrtir