«Preciosa als ulls del Senyor és la mort dels seus fidels» (Sal 115, 15) i cap mena de crueltat pot destruir una religió, que es fonamenta en el misteri de la creu de Crist. L'Església, en efecte, no disminueix amb les persecucions, sinó que es desenvolupa, i el camp del Senyor s'enriqueix amb una collita cada cop més abundosa, quan els grans de blat, caiguts un per un, tornen a ressorgir multiplicats.
Del semen diví han nascut els dos extraordinaris brots nostres, Pere i Pau. D'ells s'ha desenvolupat una descendència innumerable, com ho demostren les milers de sants màrtirs, que, emuladors dels triomfs dels apòstols, han suscitat al voltant de la nostra ciutat una multitud de pobles, vestits de porpra i resplendents de tota part d'una llum esplèndida, i han coronat l'església de Roma amb una única corona adornada de moltes i magnífiques gemmes.
Nosaltres celebrem amb goig la festa de tots els sants. Són, en efecte, un don de Déu, un auxili per a la nostra feblesa, un exemple de virtut i un sostén per a la nostra fe. Per això, si amb raó celebrem tots els sants en lletícia, una exultació especial sentim en commemorar els dos apòstols Pere i Pau, perquè, entre totes les membres privilegiades del cos místic, ells han rebut de Déu una funció realment especial. Són gairebé els dos ulls d'aquell cap, que és Crist.
En els seus mèrits i en les seves virtuts, que superen qualsevol capacitat d'expressió, no hem de veure cap diversitat, cap distinció, perquè l'elecció els ha fet iguals, la feina apostòlica els ha fet semblants i la mort els ha unit en la mateixa sort.
D'altra banda, és la nostra experiència, confirmada pel testimoni dels nostres avantpassats, la que ens fa creure fermament que en totes les tribulacions d'aquesta vida sempre serem auxiliats per les pregàries d'aquests dos grans protectors, per aconseguir la misericòrdia de Déu. Succeeix, doncs, que, com hem caigut avall per les nostres culpes, així som elevats amunt pels mèrits d'aquests apòstols.

Dels «Discursos» de sant Lleó el Gran, papa