Moltes coses foren predites pels profetes sobre el misteri de la Pasqua, que és Crist, «a qui sigui glòria pels segles dels segles. Amen» (Gal 1, 5, etc.). Ell va baixar dels cels a la terra per la humanitat patidora; es va revestir de la nostra humanitat en el si de la Verge i va néixer com a home. Va prendre sobre si les patiments de l'home patidor a través del cos subjecte al patiment, i va destruir les passions de la carn. Amb l'Esperit immortal va destruir la mort homicida.
De fet, va ser conduït i matat pels seus carrers com un anyell, ens va alliberar de la manera de viure del món com de l'Egipte, i ens va salvar de l'esclavitut del dimoni com de la mà del Faraó. Va marcar les nostres ànimes amb el seu Esperit i els membres del nostre cos amb la seva sang.
És ell qui va cobrir de confusió la mort i va llençar en plor el diable, com Moisès el faraó. És ell qui va ferir la iniquitat i la injustícia, com Moisès va condemnar a la esterilitat l'Egipte.
És ell qui ens va treure de l'esclavitut a la llibertat, de les tenebres a la llum, de la mort a la vida, de la tirania al regne etern. Ha fet de nosaltres un sacerdoci nou i un poble escollit per sempre. Ell és la Pasqua de la nostra salvació.
És ell qui va prendre sobre si els patiments de tots. És ell qui va ser mort en Abel, i en Isaac va ser lligat als peus. Va pelegrinar en Jacob, i en Josep va ser venut. Va ser exposat sobre les aigües en Moisès, i en l'anyell va ser degollat.
Va ser perseguit en David i en els profetes va ser deshonrat.
És ell qui va encarnar-se en el si de la Verge, va ser penjat a la creu, va ser sepelit a la terra i, resuscitant dels morts, va pujar a les altures dels cels. Ell és l'anyell que no obre la boca, ell és l'anyell immolat, ell ha nascut de Maria, anyella sense taca. Va ser pres del ramat, conduït a la matança, immolat cap al vespre, sepelit a la nit. A la creu no li va ser trencat cap os i sota terra no va ser subjecte a la descomposició.
Resuscità dels morts i féu ressuscitar l'humanitat des del fons del sepulcre.

De l'«Homilia sobre la Pasqua» de Melitó de Sardes, bisbe