L’Apòstol escriu als Galates perquè comprenguin que la gràcia els ha alliberat del domini de la Llei. Quan se'ls va predicar l'Evangeli, no van faltar alguns venuts de la circumcisió que, tot i ser cristians, encara no comprenien el do de l'Evangeli, i per tant volien atendre's a les prescripcions de la Llei que el Senyor havia imposat a qui no servia a la justícia, sinó al pecat. En altres paraules, Déu havia donat una llei justa a homes injustos. Aquesta posava en evidència els seus pecats, però no els cancel·lava. Sabem, de fet, que només la gràcia de la fe, operant a través de la caritat, elimina els pecats. En canvi, els convers del judaisme pretenien posar sota el pes de la Llei els Galates, que ja es trobaven en el règim de la gràcia, i afirmaven que als Galates l'Evangeli no els serviria de res si no es feien circumcendir i no es sotmetien a totes les prescripcions formalistes del rit jueu.
Per aquesta convicció havien començat a alimentar sospites contra l'apòstol Pau, que havia predicat l'Evangeli als Galates, i l'acusaven de no atendre's a la línia de conducta dels altres apòstols que, segons ells, induïen els pagans a viure com a jueus. Fins i tot l'apòstol Pere havia cedit a les pressions d'aquestes persones i havia estat induït a comportar-se de manera que fes creure que l'Evangeli no beneficiaria en res els pagans si no es sotmetien a les imposicions de la Llei. Però d'aquesta doble línia de conducta el va desviar el mateix apòstol Pau, com narra en aquesta carta. Del mateix problema es tracta també en la carta als Romans. No obstant això, sembla que hi ha alguna diferència, pel fet que en aquesta sant Pau resol la contesa i compon la lluita que havia esclatat entre els que provenien dels jueus i els que provenien del paganisme. En la carta als Galates, en canvi, es dirigeix a aquells que ja havien estat turbat pel prestigi dels judaïtzants que els obligaven a l'observança de la Llei. Ells havien començat a creure'ls, com si l'apòstol Pau hagués predicat mentides, convidant-los a no circumcendir-se. Per això comença així: «Em meravella que tan aviat passeu d'aquell que us va cridar amb la gràcia de Crist a un altre evangeli» (Gal 1, 6).
Amb aquest exordi va voler fer una referència discreta a la controvèrsia. Així mateix, en la mateixa salutació, proclamant-se apòstol, «no de part d'homes, ni per mitjà d'home» (Gal 1, 1), – cal notar que una declaració d'aquest tipus no es troba en cap altra carta – mostra prou clarament que aquells bandits d'idees falses no venien de Déu sinó dels homes. No calia tractar-lo com a inferior als altres apòstols pel que fa a la testimoniança evangèlica. Ell sabia ser apòstol no de part d'homes, ni per mitjà d'home, sinó per mitjà de Jesucrist i de Déu Pare (cf. Gal 1, 1).

Del «Comentari a la Carta als Galates» de sant Agustí, bisbe