Jaguda durant molt de temps en un estat de malaltia, l'any 1170 de l'encarnació del Senyor, estant vigília en el cos i en l'ànima, vaig veure una imatge molt bella que tenia l'aspecte femení, tan suau i deliciosa, amb una bellesa tal que cap ment humana hauria pogut comprendre i amb una estatura tal que des de la terra arribava al cel.
A més, el seu rostre va resplendir d'una llum esplèndida i el seu ull va mirar al cel. Estava vestida amb una túnica blanquíssima de seda blanca i envoltada en un mantell adornat de pedres preciosíssimes, és a dir, d'esmeralda, safir, perles i gemmes, portant als peus sandàlies d'onix. Però el seu rostre estava cobert de pols, la túnica havia estat esquinçada pel costat dret, el seu elegant mantell havia perdut la seva bellesa i les seves sandàlies s'havien enfosquides.
I en l'alt del cel cridava a gran veu i trist, dient: «Mira, o cel, el meu rostre ha estat embrutat; i tu, terra, plora perquè la meva túnica ha estat esquinçada; i tu, abisme, tremola perquè les meves sandàlies s'han enfosquides. I després deia: Jo em vaig quedar amagada en el si del Pare, fins que el Fill de l'Home, que ha estat concebut i nascut de manera verginal, va vessar el seu sang i amb el seu sang em va esposar i em va prendre en dot».
De fet, les marques de les ferides del meu espós recentment s'han obert, fins que s'obrin les ferides dels pecats dels homes. Els sacerdots que haurien d'haver-me fet blanca i servir en la puretat contaminen aquestes mateixes ferides de Crist, passant d'una església a una altra per la seva excessiva avidesa. I amb això desgasten la meva túnica perquè transgredisen la Llei, l'Evangeli i el seu sacerdoci, i embruten el meu mantell perquè no observen gens els preceptes establerts per a ells, de fet, no els observen amb bona voluntat i perfectament en l'abstinència, com indica l'esmeralda, ni en l'elargiment de les esmòltes, com simbolitza el safir, ni en totes les altres obres bones i justes (amb les quals Déu és honrat a través del símbol dels altres tipus de gemmes). A més, embruten també per sobre les meves sandàlies, perquè ells no segueixen la rectitud ni els camins aspres i durs de la justícia, ni donen el bon exemple als seus fidels, tot i que jo, per sota de les meves sandàlies, per dir-ho d'una manera, en un lloc recondit, tinc la blancor de la veritat en alguns dels meus fidels.
I vaig sentir una veu del cel que deia: «Aquesta imatge designa l'Església. Per tant, tu, home, que veus aquestes coses i escoltes els seus llaments, comunica-les als sacerdots que han estat ordenats i constituïts per regir i ensenyar al poble de Déu i als quals, amb els apòstols, se'ls va dir: Anau per tot el món i predicau l'Evangeli a tota criatura»

Dels Epístoles de S. Ildegarda verge i doctora de l'Església