Sant Joan Baptista, la veu del precursor

L'Església celebra la nativitat de Joan, atribuint-li un caràcter sagrat particular. De cap altre sant, en efecte, celebrem solemnement el dia del seu naixement; celebrem, en canvi, el de Joan i el de Crist. Però Joan neix d'una dona avançada en edat i ja esvaïda. Crist neix d'una jove verge. El pare no creu en l'anunci sobre el futur naixement de Joan i esdevé mut. La Verge creu que Crist naixerà d'ella i el concep en la fe.

Sembla que Joan estigui posat com un límit entre dos Testaments, l'Antic i el Nou. En efecte, que ell sigui, d'alguna manera, un límit ho declara el mateix Senyor quan afirma: «La Llei i els Profetes fins a Joan» (Lc 16, 16). Representa, doncs, en si mateix la part de l'Antic i l'anunci del Nou. En efecte, pel que fa a l'Antic, neix de dos vells. Pel que fa al Nou, és proclamat profeta ja en el si de la mare. Abans encara de néixer, Joan es va alegrar en el si de la mare a l'arribada de Maria. Ja llavors havia rebut el nom, abans de veure la llum. És indicat ja de qui serà precursor, abans encara de ser vist per ell. Aquests són fets divins que superen els límits de la petitesse humana. Finalment neix, rep el nom, es deslliga la llengua del pare. N'hi ha prou de referir l'esdeveniment per explicar la imatge de la realitat.

Zacarías calla i perd la veu fins al naixement de Joan, precursor del Senyor, i només llavors recupera la paraula. Què vol dir el silenci de Zacarías sinó la profecia no ben definida, i abans de la predicació de Crist encara obscuro? Es fa manifesta amb la seva venuda. Esdevé clara quan s'acosta el preanunciat. L'obertura de la parla de Zacarías al naixement de Joan és el mateix que la ruptura del vel en la passió de Crist. Si Joan hagués anunciat a si mateix no hauria obert la boca a Zacarías. Es deslliga la llengua perquè neix la veu. En efecte, a Joan, que preanunciava el Senyor, se li va preguntar: «Qui ets tu?» (Jn 1, 19). I va respondre: «Jo sóc la veu d'un que crida al desert» (Jn 1, 23). Veu és Joan, mentre del Senyor es diu: «En el principi era el Verb» (Jn 1, 1). Joan és veu per un temps; Crist, en canvi, és el Verb etern des del principi.

Sant Agustí, bisbe