Estima si ets amaris

«Canteu al Senyor un cant nou; la seva lloa en l'assemblea dels fidels» (Sal 149, 1).

S'ha exhortat a cantar al Senyor un cant nou. L'home nou coneix el cant nou. El cantar és senyal d'alegria i, si considerem la cosa més atentament, també expressió d'amor.
Per tant, qui sap estimar la vida nova, sap cantar també el cant nou. Què sigui aquesta vida nova, hem de saber-ho en vista del cant nou. En efecte, tot pertany a un sol regne: l'home nou, el cant nou, el Testament nou. Per això l'home nou cantarà el cant nou i pertanyerà al Testament nou.

No hi ha ningú que no estimi, però cal veure què estima. No s'ha exhortat a no estimar, sinó a triar l'objecte del nostre amor. Però què triarem, si abans no som triats? Atès que no estimem, si abans no som estimats. Escolteu l'apòstol Joan: Nosaltres estimem perquè ell ens ha estimat primer (cf. 1 Jn 4, 10).

Busqueu per a l'home el motiu pel qual hagi d'estimar Déu i no trobareu sinó aquest: perquè Déu primer l'ha estimat. Aquell a qui nosaltres hem estimat, ja s'ha donat a si mateix per nosaltres, ha donat allò per què poguéssim estimar-lo.

Què hagi donat perquè l'estiméssim, escolteu-ho més clarament de l'apòstol Pau: «L'amor de Déu ha estat escampat en els nostres cors» (Rm 5, 5). D'on? Potser de nosaltres? No. De qui, doncs? «Per mitjà de l'Esperit Sant que ens ha estat donat» (Rm 5, 5).

Atenent, doncs, a una confiança tan gran, estimem Déu per mitjà de Déu.

Escolteu més clarament el mateix Joan: «Déu és amor; qui es troba en l'amor, habita en Déu i Déu habita en ell» (1 Jn 4, 16).

No n'hi ha prou a dir: «L'amor és de Déu» (1 Jn 4, 7). Qui de nosaltres s'atreveria a dir allò que ha estat dit: «Déu és amor»? Ho va dir aquell que sabia allò que tenia.

Déu s'ofereix a nosaltres d'una manera completa. Ens diu: Estimeu-me i em tindreu, perquè no podeu estimar-me, si ja no em posseïu.

O germans, o fills, o poble cristià, o santa i celestial estirp, o regenerats en Crist, o criatures d'un món diví, escolteu-me, o més aviat per mitjà meu: «Canteu al Senyor un cant nou».

Ací, tu dius, jo canto. Tu cantes, segur, ho sento que cantes. Però mira que la teva vida no hagi de testimoniar contra la teva veu.

Canteu amb la veu, canteu amb el cor, canteu amb la boca, canteu amb la vostra conducta santa. «Canteu al Senyor un cant nou».

M'heu de demanar què heu de cantar d'aquell que estimeu? Parleu, sens dubte, d'aquell que estimeu, d'ell voleu cantar. Busqueu les lloances a cantar? L'heu sentit: «Canteu al Senyor un cant nou». Busqueu les lloances? «La seva lloa ressoni en l'assemblea dels fidels».

El cantor esdevé ell mateix la lloa del seu cant.

Voleu dir les lloances a Déu? Sigueu vosaltres mateixos aquella lloa que cal dir, i sereu la seva lloa, si viureu bé.

Sant Agustí