Al temps de la venuda del nostre Salvador, va a aparèixer un temple diví, incomparablement més gloriós, més resplendent i més excel·lent que l'antic. Tant superior era la religió de Crist i de l'Evangeli al culte de la Llei antiga, i tant superior és la realitat en comparació amb la seva ombra, tant més noble és el temple nou respecte a l'antic.
Crec que es pot afegir una altra cosa. El temple era únic, el de Jerusalem, i només el poble d'Israel hi oferia els seus sacrificis. Però després que l'Unigènit es va fer semblant a nosaltres, tot i ser «Déu i Senyor, la nostra llum» (Sal 117, 27), com diu l'Escriptura, tot el món s'ha omplert d'edificis sagrats i d'innumerables adoradors que honoren el Déu de l'univers amb sacrificis i encens espirituals. I això, penso, és el que profetitzà Malakies per part de Déu: Jo sóc el Gran Rei, diu el Senyor; gran és el meu nom entre les nacions, i en tot lloc s'ofereixen l'encens i l'oferta pura (cf. Ml 1, 11).
D'això resulta que la glòria de l'últim temple, és a dir, de l'Església, hauria de ser més gran. A qui treballa amb esmero i esforç en la seva edificació, el Salvador els donarà com a don i regal celestial Crist, que és la pau de tots. Nosaltres, llavors, per mitjà d'ell podrem presentar-nos al Pare en un sol Esperit (cf. Ef 2, 18). Ell mateix ho declara quan diu: Donaré la pau en aquest lloc i la pau de l'ànima en premi a qui concurri a aixecar aquest temple (cf. Ag 2, 9). Afegeix: «Us dono la meva pau» (Jn 14, 27). I quin avantatge ofereix aquesta pau a qui l'estima, ho ensenya sant Pau dient: La pau de Crist, que sobrepassa tota intel·ligència, custodii els vostres cors i els vostres pensaments (cf. Fl 4, 7). Fins i tot el savi Isaïa pregava en termes similars: «Senyor, ens concediràs la pau, perquè tu dones èxit a totes les nostres empreses» (Is 26, 12).
A qui ha estat fet digne un cop de la pau de Crist, li és fàcil salvar la seva ànima i dirigir la voluntat a complir bé el que requereix la virtut.
Per tant, a qui concurri a la construcció del nou temple, promet la pau. Per tant, qui s'esforça a edificar l'Església o qui és posat al capdavant de la família de Déu (cf. Ef 2, 22) com a mistagogs, és a dir, com a intèrprets dels misteris sagrats, està segur d'aconseguir la salvació. Però ho són també aquells que proveeixen al bé de la seva ànima, fent-se roca viva i espiritual (cf. 1 Cor 10, 4) per al temple sant, i habitatge de Déu per mitjà de l'Esperit (cf. Ef 2, 22).
Del «Comentari sobre Aggeu» de sant Ciril·l d'Alexandria, bisbe
Crec que es pot afegir una altra cosa. El temple era únic, el de Jerusalem, i només el poble d'Israel hi oferia els seus sacrificis. Però després que l'Unigènit es va fer semblant a nosaltres, tot i ser «Déu i Senyor, la nostra llum» (Sal 117, 27), com diu l'Escriptura, tot el món s'ha omplert d'edificis sagrats i d'innumerables adoradors que honoren el Déu de l'univers amb sacrificis i encens espirituals. I això, penso, és el que profetitzà Malakies per part de Déu: Jo sóc el Gran Rei, diu el Senyor; gran és el meu nom entre les nacions, i en tot lloc s'ofereixen l'encens i l'oferta pura (cf. Ml 1, 11).
D'això resulta que la glòria de l'últim temple, és a dir, de l'Església, hauria de ser més gran. A qui treballa amb esmero i esforç en la seva edificació, el Salvador els donarà com a don i regal celestial Crist, que és la pau de tots. Nosaltres, llavors, per mitjà d'ell podrem presentar-nos al Pare en un sol Esperit (cf. Ef 2, 18). Ell mateix ho declara quan diu: Donaré la pau en aquest lloc i la pau de l'ànima en premi a qui concurri a aixecar aquest temple (cf. Ag 2, 9). Afegeix: «Us dono la meva pau» (Jn 14, 27). I quin avantatge ofereix aquesta pau a qui l'estima, ho ensenya sant Pau dient: La pau de Crist, que sobrepassa tota intel·ligència, custodii els vostres cors i els vostres pensaments (cf. Fl 4, 7). Fins i tot el savi Isaïa pregava en termes similars: «Senyor, ens concediràs la pau, perquè tu dones èxit a totes les nostres empreses» (Is 26, 12).
A qui ha estat fet digne un cop de la pau de Crist, li és fàcil salvar la seva ànima i dirigir la voluntat a complir bé el que requereix la virtut.
Per tant, a qui concurri a la construcció del nou temple, promet la pau. Per tant, qui s'esforça a edificar l'Església o qui és posat al capdavant de la família de Déu (cf. Ef 2, 22) com a mistagogs, és a dir, com a intèrprets dels misteris sagrats, està segur d'aconseguir la salvació. Però ho són també aquells que proveeixen al bé de la seva ànima, fent-se roca viva i espiritual (cf. 1 Cor 10, 4) per al temple sant, i habitatge de Déu per mitjà de l'Esperit (cf. Ef 2, 22).
Del «Comentari sobre Aggeu» de sant Ciril·l d'Alexandria, bisbe
