La fe és una sola, però el seu gènere és doble. Hi ha, en efecte, una fe que concerneix els dogmes i és el coneixement i l'assentiment de la intel·ligència a les veritats revelades. Aquesta fe és necessària per a la salvació, segons el que diu el Senyor: «Qui escolta la meva paraula i creu en aquell que m'ha enviat, té la vida eterna i no anirà a judici» (Jn 5, 24), i també: Qui creu en el Fill, no és jutjat, sinó que passa de la mort a la vida (cf. Jn 3, 18. 24).
Oh extraordinària bondat de Déu cap als homes! Els justos van agradar a Déu en les fadigues de llargs anys. Però allò que ells van aconseguir a través d'un servei llarg i heroic, acceptable a Déu, Jesús t'ho dona en un breu espai de temps. En efecte, si tu creus que Jesucrist és el Senyor i que Déu l'ha ressuscitat dels morts, seràs salvat i seràs admès al paradís per aquell que hi va fer entrar el lladre penedit. I no tinguis cap dubte a aquest respecte, perquè aquell que sobre aquest sant Gòlgota va donar la salvació al lladre per la fe d'un moment, ell mateix et salvarà també a tu, si creuràs.
Hi ha un altre gènere de fe, també ell don de Crist. Està escrit, en efecte: «A un li és concedit per l'Esperit el llenguatge de la saviesa, a un altre, en canvi, per mitjà del mateix Esperit, el llenguatge de ciència; a un la fe per mitjà del mateix Esperit; a un altre el don de fer guaricions» (1 Cor 12, 8-9). Per tant, aquesta fe atorgada per l'Esperit com un don no concerneix només els dogmes, sinó que és també causa de prodigis que superen totes les forces de l'home. Qui té aquesta fe podrà dir a aquest muntany: «Mou-te d'aquí allà, i es mourà» (Mt 17, 20). Si realment un, sense dubtar en el seu interior, diu aquestes paraules mogut per la fe, creient que així succeirà, llavors rep aquella gràcia.
Justament d'aquesta fe és dit: «Si tindreu fe com un gra de mostassa», etc. (Mt 17, 20); el gra de mostassa és molt petit en si, però està dotat d'una extraordinària eficàcia. Seminat en una petita porció de terra, estén al seu voltant llargs branques, i, quan ha crescut, pot fer ombra als ocells del cel. Així la fe en molt poc temps opera a l'ànima efectes prodigiosos.
La fe és una representació interior que té per objecte Déu. És una comprensió íntima, que la ment, il·luminada per Déu, aconsegueix tenir de la seva essència en la mesura permesa. La fe recorre la terra d'una extremitat a l'altra i, abans encara de la fi de l'ordre present, veu com ja en acte el judici i pren gust ara mateix al premi promès.
Tingues, doncs, aquella fe que depèn de tu i que s'adreça a Déu, perquè ell et pugui donar també aquella que opera més enllà de les forces humanes.

Dels «Catequesus» de sant Ciril·le de Jerusalem, bisbe