​El sacrifici celestial instituit per Crist és veritablement el don hereditari del seu Nou Testament: és el don que ens va deixar com a penja de la seva presència aquella nit, quan era entregat per ser crucificat.
És el viàtic del nostre camí. És un aliment i un soste indispensable per poder recórrer el camí de la vida, fins que arribem, després d'haver deixat aquest món, al nostre veritable destí, que és el Senyor. Per això ell va dir: Si no mengeu la meva carn i no begueu el meu sang, no tindreu la vida en vosaltres (cf. Jn 6, 53). I precisament per no deixar-nos privats d'aquest recurs necessari, va manar als apòstols, és a dir, als primers sacerdots de l'Església, de celebrar sempre els misteris de la vida eterna. Així les ànimes, redimides pel seu preciós sang, serien enriquides amb els seus dons i santificades pel memorial de la seva passió.
És, doncs, necessari que els sacraments siguin celebrats pels sacerdots a les esglésies particulars del món fins al retorn de Crist del cel, perquè tots, sacerdots i laics, tinguin cada dia davant els ulls la viva representació de la passió del Senyor, la toquin amb la mà, la rebin amb la boca i amb el cor i conservin una memòria indeleble de la nostra redempció.
El pa és considerat amb raó imatge del cos de Crist. El pa, en efecte, resulta de molts grans de blat. Aquests són reduïts a farina i la farina després és amassada amb l'aigua i cuita amb el foc. Així també el cos místic de Crist és únic, però és format per tota la multitud del gènere humà, portada a la seva condició perfecta mitjançant el foc de l'Esperit Sant. El Paràclit exerceix sobre el cos místic la mateixa acció que va exercir sobre el cos físic de Crist. El Redemptor, en efecte, va néixer per obra de l'Esperit Sant i, com que era convenient que en ell es complís tota justícia, entrat a les aigües del bateig per consagrar-les, va ser ple d'Esperit Sant, que va descendir sobre ell, en forma de colom. Ho declara expressament l'Evangelista: «Jesús, ple d'Esperit Sant, s'allunyà del Jordà» (Lc 4, 1).
Per la sang de Crist val, en un cert sentit, l'analogia del vi, similar a la del pa. Primer hi ha la recollida de molts grans o raïms a la vinya plantada per ell mateix. Segueix la premsada al premsat de la creu. Hi ha, doncs, la fermentació, que es produeix, per virtut pròpia, en els amplis espais del cor, ple de fe, d'aquells que l'assumeixen.
Alliberant-vos, per tant, del poder de l'Egipte i del faraó, és a dir, del diable, esforceu-vos a rebre el sacrifici pasqual de salvació, és a dir, el cos i la sang de Crist, amb tot l'ardent desig del vostre cor, perquè el nostre home interior sigui santificat pel mateix Senyor nostre Jesucrist, en qui creiem present als sants sacraments i la virtut del qual perdura en el seu inestimable valor per a tots els segles.

Dels Tractats de sant Gaudenti de Brescia, bisbe