Il Senyor, de manera concisa, ha dit: «Jo sóc la llum del món; qui em segueix, no caminarà en les tenebres, però tindrà la llum de la vida» (Jn 8, 12), i amb aquestes paraules mana una cosa i en promet una altra. Busquem, doncs, d'executar allò que mana, perquè altrament seríem impudents i desvergonyits en exigir allò que ha promès, sense dir que, en el judici, ens sentiríem retreure: Has fet allò que t'he manat, per poder ara demanar allò que t'he promès? Què, doncs, has manat, o Senyor nostre Déu? Et respondrà: Que em segueixis.
Has demanat un consell de vida. De quina vida, si no d'aquella de la qual ha estat dit: «En tu és la font de la vida»? (Sal 35, 10).
Doncs posem-nos de seguida a treballar, seguim el Senyor: trencarem les cadenes que ens impedeixen de seguir-lo. Però qui podrà trencar tals cadenes, si no ens ajuda aquell al qual va ser dit: «Has trencat les meves cadenes»? (Sal 115, 16). D'ell un altre salm diu: «El Senyor allibera els presoners, el Senyor aixeca qui ha caigut» (Sal 145, 7. 8).
Què segueixen aquells que han estat alliberats i aixecats, si no la llum de la qual se senten dir: «Jo sóc la llum del món; qui em segueix no caminarà en les tenebres»? (Jn 8, 12). Sí, perquè el Senyor il·lumina els cecs. O germans, ara els nostres ulls són curats amb el coliri de la fe. Abans, de fet, va barrejar la seva saliva amb la terra, per ungir aquell que era nascut cec. Nosaltres també som nascuts cecs d'Adam i tenim necessitat d'ésser il·luminats per ell. Ell va barrejar la saliva amb la terra: «El Verb es va fer carn i va venir a habitar entre nosaltres» (Jn 1, 14). Va barrejar la saliva amb la terra, perquè ja havia estat predit: «La veritat germinarà de la terra» (Sal 84, 12) i ell diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida» (Jn 14, 6).
Gaudirem de la veritat, quan la veurem cara a cara, perquè també això ens és promès. Qui s'atreveria, de fet, a esperar allò que Déu no s'hagués dignat ni de prometre ni de donar?
Veurem cara a cara. L'Apòstol diu: Ara coneixem de manera imperfecta; ara veiem com en un mirall, de manera confusa; però aleshores veurem cara a cara (cf. 1 Cor 13,12). I l'apòstol Joan en la seva carta afegeix: «Estimats, ara som fills de Déu, però allò que serem no ha estat encara revelat. Sabem, però, que, quan ell es manifesti, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és» (1 Jn 3, 2). Aquesta és la gran promesa.
Si l'estimes, segueix-lo. Tu dius: L'estimo, però per quin camí he de seguir-lo? Si el Senyor teu Déu t'hagués dit: Jo sóc la veritat i la vida, tu, desitjant la veritat i desitjant la vida, buscaries segurament el camí per arribar a l'una i a l'altra. Diries a tu mateix: gran cosa és la veritat, gran bé és la vida: oh! si fos possible a la meva ànima trobar el mitjà per arribar-hi!
Tu busques el camí? Escolta el Senyor que et diu en primer lloc: Jo sóc el camí. Abans de dir-te on has d'anar, ha premès per on has de passar: «Jo sóc», va dir, «el camí»! El camí per arribar on? A la veritat i a la vida. Primer et indica el camí a prendre, després el terme on vols arribar. «Jo sóc el camí, Jo sóc la veritat, Jo sóc la vida». Romanguent al costat del Pare, era veritat i vida; vestint-se de la nostra carn, ha esdevingut el camí.
No et diuen: has d'esforçar-te a buscar el camí per arribar a la veritat i a la vida; no et diuen això. Mandrós, aixeca't! El mateix camí ha vingut a tu i t'ha despertat del son, si de veritat t'ha despertat. Aixeca't i camina!
Potser tu tries de caminar, però no pots perquè et fan mal els peus. Per quina raó et fan mal? Perquè han hagut de recórrer els durs camins imposats pels teus egoismes tirànics? Però el Verb de Déu ha curat fins i tot els coixos.
Tu replics: Sí, tinc els peus sans, però no veig el camí. Bé, sàpigues que ell ha il·luminat fins i tot els cecs.

Dels «Tractats sobre Joan» de sant Agustí, bisbe