Llum perenne al temple del pontífex etern. Quants són feliços, quants són benaurats «aquells servents que el Senyor, en tornar, trobarà encara desperts»! (Lc 12, 37). Veritablement benaurada és la vigília en què s'espera Déu, creador de l'univers, que ho omple tot i ho transcendeix tot! Si el cel volgués que el Senyor es dignés de sacsejar-me també a mi, miserable seu servent, del son de la meva mediocritat i em inflamés tant de la seva divina caritat que ardesse del seu amor fins més enllà de les estrelles, de manera que ardesse pel desig d'estimar-lo cada cop més, i que mai més aquest foc s'apagés en mi! Si el cel volgués que els meus mèrits fossin tan grans que la meva llumina resplandís contínuament de nit al temple del meu Déu, de manera que pogués il·luminar tots aquells que entren a la casa del meu Senyor! O Déu Pare, et prego en el nom del teu Fill Jesucrist, dona'm aquella caritat que mai no es veu menys, perquè la meva llumina es mantingui sempre encesa, i mai no s'apagui; que ardi per mi, que brilli pels altres. Digna't, o Crist, dolçíssim nostre Salvador, d'encendre les nostres llumines: que brillin contínuament al teu temple i que siguin alimentades sempre per tu, que ets la llum eterna; que siguin il·luminats els angles foscos del nostre esperit i que fugin de nosaltres les tenebres del món.

Dona, doncs, o Jesús meu, la teva llum a la meva llumina, perquè amb el seu resplendor m'obri el santuari celestial, el sant dels sants, que sota les seves voltes majestoses t'acull a tu, sacerdot etern del sacrifici perenne. Fes que jo miri, contempli i desiggi només a tu; que només a tu estimi i només a tu esperi en el desig més ardent. En la visió de l'amor, el meu desig s'apagui en tu i davant del teu rostre la meva llumina brilli i ardi contínuament.

Digna't, estimat nostre Salvador, de mostrar-te a nosaltres que toquem la porta, perquè, coneixent-te, només estimem des de tu, només a tu desitgem, només a tu pensem contínuament, i meditem dia i nit les teves paraules. Digna't d'infondre'ns un amor tan gran, com et correspon a tu que ets Déu i com mereixes que et sigui rendit, perquè el teu amor impregni tot el nostre ésser interior i ens faci completament teus. D'aquesta manera no serem capaços d'estimar altra cosa que no siguis tu, que ets etern, i la nostra caritat no podrà ser extingida pels molts aigües d'aquest cel, d'aquesta terra i d'aquest mar, com diu l'Escriptura: «Les grans aigües no poden apagar l'amor» (Ct 8, 7).

Esperi que això es faci per la teva gràcia, també per nosaltres, o Senyor nostre Jesucrist, a qui sigui glòria pels segles dels segles. Amén.

Sant Colombà, abat